Com diu el vídeo elaborat per Òmnium ahir, un tribunal sense jutges suma una incautació de 14,4 M€ del seu patrimoni personal a un total de 60 persones des del 9N fins a l’1O, les darreres 32 a partir d’avui mateix i amb les pròrrogues demanades denegades. Els ha dut fins aquí una triangulació integrada pels denunciants Societat Civil Catalana, Advocats Catalans per la Constitució i la Fiscalia, pel Tribunal de Comptes i pel PP, que a més bloqueja la renovació dels 12 consellers del Tribunal que aquesta setmana finalitzen el mandat, perquè acabin la feina que van començar. I qui dicta la sentència és una exministra d’Aznar, Margarita Mariscal de Gante, escollida el 2012 entre els 7 a proposta del PP (també hi va ser nomenat un germà d’Aznar) al principi d’una legislatura amb majoria absoluta, i en què ara només hi ha 4 consellers a proposta del PSOE, que té la presidencia del Govern espanyol. Un nou escàndol, es miri del dret o del revés, emparat en l’”a por ellos” legislatiu, judicial i administratiu que va ordir el PP i el seu baf en els diversos poders de l’Estat i que no ha desmuntat el PSOE, per impotència o per falta de decisió.
Cap entitat bancària avala per por a les conseqüències jurídicopolítiques les fiances i les multes provisionals dels encausats per malversació i per responsabilitat civil en relació amb l’organització del referèndum de l’1 d’Octubre, així que avui cap dels 32 podria utilitzar el Fons de compensació de riscs creat per la Generalitat de Catalunya pels antecedents de negativa de l’aleshores asseguradora SegurCaixa Adeslas (Caixabank i Mutua Madrileña) de cobrir la responsabilitat civil i patrimonial pel 9-N. Així, haurien de fer front als 5,4 M€ amb el patrimoni propi i el milió d’euros recollit gràcies a la solidaritat individual de ciutadans. Ahir Albert Royo, cara visible del Diplocat i dels que rep la repressió econòmica més dura del Tribunal de Comptes, analitzava la situació i afirmava amb rotunditat que “la solució d’aquesta causa (que és tan sols una de les tres que tinc obertes per fer la meva feina a Diplocat) passa per una acció política robusta, en clau de país, i per la solidaritat de la ciutadania”.
La solidaritat de la ciutadania s’ha fet evident un cop més a la caixa de solidaritat (encara hi ha marge de setmanes per poder continuar aportant-hi diners, que en caldran molts més encara), i la robustesa de l’acció política del Govern just el dia que es comunica la sentència d’aquest tribunal sense jutges: tal com preveu excepcionalment el decret de creació del fons, finalment avalarà l’ICF. Govern i ciutadania alineats per fer una pantalla de protecció davant de l’actuació arbitrària, inquisitorial i sectària del tribunal més polititzat de la història. Això sí que és (de) justícia (sense jutges).
