Un problema de sorolls

"No es pot tenir tot i no hi ha lloc per a invents perquè en cap país del món aeroports secundaris serveixen per abastir de passatgers els vols intercontinentals, com algú pretén amb Reus o Girona"

L’ampliació de l’aeroport de El Prat, per esdevenir algun dia un hub de connexions intercontinentals, no és un problema només ecològic —afectació de la llacuna de La Ricarda—, tampoc d’allargament de pistes o de la possible construcció d’una nova terminal satèl·lit. La qüestió rau, principalment, en l’impacte acústic dels avions sobre les localitats veïnes a l’aeroport.

Actualment, amb la pista 25-L (la més propera al mar de 2.660 metres), El Prat ja podria efectuar fins a 90 operacions l’hora. Per aquesta raó es va inaugurar i així es va anunciar, en el seu dia, per part de Foment i la Generalitat a bombo i platerets. Però els estudis previs no van tenir en compte l’afectació acústica al voltant de la infraestructura. I així, si en principi l’aeroport havia de funcionar amb pistes independents, es va haver de fer marxa enrere i reconvertir-ho amb pistes segregades (una exclusiva per aterratges i l’altra per enlairaments) el que resta considerablement capacitat operativa a l’aeroport sobretot amb aeronaus de gran tonatge, les que operen els vols intercontinentals. Son aquests avions els que han de sortir obligatòriament, degut al seu pes, per la pista més llarga (25R), el que disminueix el nombre d’operacions.

D’aquesta manera, si hom s’enlaira per la pista 25L, s’adonarà que l’avió, a poca alçada, es veu obligat a fer un viratge cap a l’esquera, de cara al mar, i així reduir el soroll sobre les poblacions de Gavà o Castelldefels.

Conclusió: que ara per ara El Prat permet 90 operacions l’hora, fer front a més de 50 milions de passatgers l’any amb les dues terminals i esdevenir un hub d’aquí un temps. Però en alguna cosa la ciutadania i, principalment, els mandataris, hauran de claudicar. No es pot tenir tot i no hi ha lloc per a invents perquè en cap país del món aeroports secundaris serveixen per abastir de passatgers els vols intercontinentals, com algú pretén amb Reus o Girona. No ho fan els aeroports al voltant de París, Frankfurt, Londres, Moscou o Roma. El ciutadà que ha de viatjar, per exemple, de Palma de Mallorca a Buenos Aires, vol sortir per una porta i embarcar per una altra, no haver de fer trajectes en tren, tornar a facturar maletes i anar amb la llengua fora per aquells passadissos.

Però hi ha un problema afegit. Per ser un hub es necessària tenir una companyia. Els passatgers de connexió a El Prat ara no arriben al 25%, mentre que el percentatge a Barajas és del 70%, almenys en els vols d’Iberia. Tenir una excel·lent xarxa de connexions, horaris idonis i aeronaus el més ecològics possibles. Vueling amb Level podrien fer aquest paper, però ambdues propietat d’Iberia ja tenen el seu propi hub a Barajas, amb vols a la totalitat de capitals de Llatinoamèrica. Un quasi monopoli que s’accentuarà amb la compra ja pactada d’Air Europa per part d’Iberia.

Mentre, a Barcelona hem perdut la majoria de vol intercontinentals -fruit de la pandèmia-, i els que mantenim són per abastir altres hubs com ara Dubai, Qatar o Abu Dhabi. O algú hi troba una solució -i ràpid- o El Prat pot veure’s reduït a un aeroport d’aquells de pin i pon.

Comentaris

    Georgiana 09/09/2021 11:40 pm
    El dèficit fiscal de Catalunya versus Espanya és de 17 mil milions anuals (mes o menys depenent de l'any). Amb 1 mes sense espoli fiscal ja els tindríem aquests 1700 milions "d'inversió" que segons la portaveu socialista Isabel Rodríguez "no és capaç d'explicar com hem deixat escapar...". S'equivocan, no deixem escapar aquests 1700 milions "d'inversió", en deixem escapar més. molts més, cada any 17 mil milions. El President i conseller delegat (CEO) d'Aena és en Maurici Lucena del (PSC-PSOE) des del 2018. En aquest mateix diari hi ha un article de la Gemma Aguilera que copio l'últim paragraf que trobo és brutal: "...si realment els plans d’AENA són reals: “el DORA 2 només planteja inversions petites –entre 300 i 400 milions dels 1.700 pactats-, però la gran inversió no seria fins després del 2026 amb la tercera pista i la terminal satèl·lit, de manera que si Madrid diu que l’aeroport col·lapsarà el 2026 si no hi ha 3a pista, però la tercera pista arribaria el 2031, què ens proposen, un pla de cinc anys de saturació?”, s’interroga Suau-Sanchez". Si, fem soroll, molt més soroll.
      Més aviat al contrari @Georgiana 10/09/2021 4:17 pm
      El 2020 el deute públic de Catalunya ascendia a 79.119 MEUR, dels quals 63.615 MEUR eren deute amb Espanya. Primer via FLA i després a través del Fons de Facilitat Financera (FFF), un altre mecanisme de liquiditat habilitat per l'Estat. A més lo dels 17.000 MEUR a l'any no és veritat, ni mai ho va ser.
    Xavier Roca 10/09/2021 10:09 am
    Entesos. I si fessim les pistes en diagonal de les que ja hi son? Crec que n'hi ha una en aquest sentit. No espot fer una altra paralela a aquesta i canviar la orientació de com s'enlairen i aterren els avions?
    Manel Casalprim 10/09/2021 11:19 am
    Estic d´acord, comno podria ser d´una altre manera, en la preservació de la natura a nivell global del planeta, però crec que la conservació de la Ricarda per assolir aquest objectiu es una mica massa exagerat. Tinc un familiar que viu a sud-americà i va comentar que cada minut es destrueixen a la selva amazònica espais mes grans que la Ricarda i ningú munta manifestacions permanents per aquest fet, la qual cosa estaria mes que justificada. A mes a mes perquè no es fa també mes incidència en altres espais humits de Catalunya com poden ser el delta de la Tordera, Aiguamolls de l´Emporda, estanu d´Ivars o el delta de l´Ebre que actualment estan mal gestionats i mancats del suficient pressupost per la seva conservació? Tot plegat sembla un desori, que obeeix mes politiqueig electoralista que a inquietuds ecologistes...

Nou comentari