Un model policial a debat

Tothom parla del model policial. Aquest debat, que ha posat el model català en el punt de mira, s’aborda des de múltiples perspectives i amb interessos diversos, i sovint confon el model policial i el model d’ordre públic, embrollat en la distinció entre model i funció policial. El model policial és únic, mentre que les funcions policials són diverses. L’ordre públic, que en el debat actual i amb una excessiva lleugeresa s’eleva a model, és només una funció policial més. Com també ho són, per exemple, la vigilància policial en matèria de trànsit, les funcions de policia judicial o les funcions de policia administrativa.

L’ordre públic, com a funció policial, no es pot confondre amb el model que el determina. El matís és important. En rigor, el veritable debat, en el marc del model català (que és un model que en termes comparatius excel·leix respecte altres institucions policials), no hauria de ser en aquest moment sobre la transformació del model policial, sinó estrictament sobre la revisió i actualització de la funció policial d’ordre públic, que implica modificar protocols, revisar eines i estratègies d’intervenció, millorar la supervisió, impulsar la transparència, o aprofundir en la rendició de comptes.

Un model ve definit per la missió fonamental del servei policial i configura la seva essència. L’essència de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra s’ubica en un model que busca preservar la seguretat incorporant experiències, mètodes i procediments de treball en els què la transparència i la rendició de comptes en formen part indissociable, més al servei de la seguretat que de l’ordre públic en el seu sentit més estricte.

El model policial català té com a missió fonamental preservar l’exercici lliure dels drets i de les llibertats, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social. Això no hauria d’estar en qüestió. En canvi, si cal revisar la funció policial d’ordre públic perquè es considera que s’ha allunyat d’aquest model, caldrà fer-ho. Les funcions policials sempre han d’estar subjectes a la revisió i la
millora.

Qüestió diferent però directament relacionada amb aquesta és el paper que el règim disciplinari ha de tenir en aquest àmbit. Sovint, des d’una perspectiva reduccionista, es pretén revisar aquesta funció mitjançant només la correcció punitiva de les males praxis vinculades a l’ordre públic. Però no es pot actualitzar ni transformar aquesta funció sobre la base del càstig i la sanció amb un esperit només punitiu. Sens dubte es podran corregir i expulsar accions individuals que trenquin l’equilibri entre l’exercici dels drets i l’ordre públic, però no hi haurà capacitat transformadora real.

Finalment, vull remarcar que l’evolució de la funció policial d’ordre públic ha de venir de la mà de la transparència i la rendició de comptes. Per això, i de manera complementària a les actualitzacions dels protocols, eines i estratègies d’intervenció, cal incorporar al sistema un mecanisme que vinculi l’actuació policial amb les preocupacions socials en matèria d’ordre públic. D’aquí la meva proposta,
que he concretat en algun treball, de creació d’una Comissió de Supervisió i Transparència de la Policia de Catalunya.

Aquesta institució, inspirada en el model policial anglosaxó, ajudaria a incrementar els nivells de confiança en la Policia de Catalunya, introduiria un mecanisme independent de supervisió i transparència de les actuacions policials i trencaria amb la percepció d’opacitat i impunitat que una part de la ciutadania i de les formacions polítiques ha traslladat. Les seves funcions, no només inclourien l’anàlisi de les pràctiques policials que generen queixes o preocupació social, sinó també efectuaria recomanacions, proposaria mesures correctores o preventives i estaria integrada tant per persones expertes en seguretat com per entitats de drets civils.

La Comissió, configurada com un òrgan independent per recuperar espais de transparència i transformació, permetria contribuir a fer créixer, al ritme de les noves preocupacions socialsi les noves necessitats policials, la prestació dels serveis policials d’ordre públic.