S’explica que el president del Govern de la República Niceto Alcalá Zamora quan va sentir que el diputat d’Unió Democràtica Trias i Peitx reclamava que, pels catalans el Rosselló i la resta de comarques nord-catalanes, eren el nostre Gibraltar particular, va exclamar: “¿ qué quieren que haya más catalanes en España? ¡ni hablar!”

Ignoro si l’actual consol general del Regne d’Espanya coneixia aquest detall de la història parlamentària espanyola, com també desconec si, l’actual cònsol, coneix qui era el Sr. Alcalá Zamora. El que sí detecto és que l’arrogància i menyspreu dels representants polítics i diplomàtics espanyols per tot allò que té flaira de catalanitat, continua incòlume. Si no és així, com un representant diplomàtic espanyol, nascut a les rodalies de Barcelona per més vergonya, pot insinuar que Perpinyà ha de deixar de promocionar-se com “la catalana” per fer-ho com “la francesa”. Com algú viatjat i suposadament amb una certa cultura, m’interrogo, pot sorprendre’s de veure senyeres a la capital del Rosselló? La seva arrogància només és comparable amb la seva ignorància producte d’endèmics prejudicis i de mala maror per la identitat de Catalunya. No poden, ni volen concebre, que Catalunya i la catalanitat va molt més enllà del Principat de Catalunya i per això “es sorprenen veient senyeres –i potser alguna estelada- en un estat estranger com França. Reinterpreten la història, ens neguen el nostre passat, escarneixen els nostres ídols i referents i quan creuen la frontera, ves per on, comproven la falsedat de les seves proclames i reivindicacions. La mentalitat inquisitorial, farcida i confitada de centralisme uniformador, provoca aquestes alteracions de la ment i, conseqüentment, acaben seguint a Goebbels creient que una mentida a còpia de repetir-la esdevé realitat”.

La sort –o dissort- dels catalans també es juga fora de les “nostres” fronteres i cuidar l’avantguarda és tan important i necessari com la rereguarda. No debades, els experiments socials i aculturitzadors endegats al País Valencià, a les Illes o al Rosselló algun dia, si no fem la independència, ens els faran tastar amb d’altres formes i elixirs a casa nostra. Això és al Principat de Catalunya i els mals i els enganys les terceres vies constructores. El cònsol general del Regne d’Espanya a Perpinyà, el nom del qual no vull recordar, participa de tots els vicis i maleses que pregona l’anticatalanisme més visceral. Li ha calgut anar a “França” per descobrir la catalanitat. Hom havia començat a creure que el fet diferencial català i llur autogovern l’atorgava la sagrada Constitució del 78. I si és així Perpinyà deu formar part d’Espanya llavors com el 1659 o a l’inici de la Guerra dels Segadors. Una època on la fidelíssima vila de Perpinyà va ser exemple per tots els catalans. I des d’ahir fins avui, passant per demà.

Nou comentari

Comparteix