El debat sobre el model econòmic basat en el turisme de masses i els grans esdeveniments està esdevenint cíclic a Catalunya. No fa gaires setmanes sortia a la conversa el complex hoteler de Hard Rock arran de les negociacions per a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat i, abans, haguérem de tractar del projecte d’Aena per a l’ampliació de l’aeroport del Prat. La candidatura pirinenca pels Jocs Olímpics d’Hivern del 2030 fa revifar la controvèrsia, apareixent les primeres campanyes de rebuig i fent sortir a la palestra alguns abrandats partidaris que n’alaben unes virtuts que haurien concretar-se en grans inversions i més visibilitat internacional.

Expliquen aquests darrers que, si bé les competicions esportives duraran tot just un parell de setmanes, els seus efectes positius romandran en benefici de la gent del territori. En aquesta línia, hem sentit com alguns representants polítics deixaven entreveure que els Jocs Olímpics comportarien la millora de les infraestructures per connectar l’alta muntanya catalana amb la resta del país. És el cas de Jordi Sánchez, secretari general de Junts, però també d’alguns càrrecs municipals de la zona afectada. La Barcelona del 1992 esdevé el gran exemple: la capital es va modernitzar i obrir al mar aprofitant la festa mundial de l’esport. Fins i tot es fan elucubracions en veu alta sobre coses ben concretes com ara el desdoblament de la línia ferroviària que uneix Barcelona amb Puigcerdà, passant per Granollers, Vic i Ripoll.

Quan es fan servir aquests arguments hom no pot evitar fer-se, com a mínim, un parell de preguntes. La primera faria referència a l’estricta necessitat de fer uns Jocs Olímpics per dotar les comarques pirinenques d’unes comunicacions dignes. Plantejat a la inversa: ¿Només es faran les inversions si serveixen per fer passar quinze dies agradables als visitants internacionals? Seria tota una manera de relegar els autòctons a un paper subaltern, com la criada de novel·la decimonònica que només es pot permetre menjar bona vianda si sobra del plat dels amos. La segona pregunta hauria de servir per esbrinar si és que tenen alguna certesa que res d’això passarà. És a dir, si tenen sobre la taula algun document o, almenys, han arribat a algun acord verbal amb algun representant de l’Estat que els asseguri que d’aquí a 2030 està previst complir amb unes reivindicacions històriques que fa dècades que s’arrosseguen.

Tant la línia R3 com les principals carreteres que solquen els Pirineus són de dependència estatal. És el cas de la N-230 que uneix Lleida amb la Vall d’Aran i la N-260, també coneguda com a Eix Pirinenc, que va de Portbou a Sabiñánigo i transcorre propera al Segre entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell. També podríem parlar de l’Autovia de la Ribagorça, coneguda també com a A-14, que havia d’unir Lleida amb Viella amb una via ràpida, substituint l’esmentada N-230. De moment el que sabem és que, al ritme actual, el desdoblament de la línia de rodalies R3 només haurà arribat fins a Vic l’any 2030 –si tot va bé, que és molt suposar- , encara força lluny dels paisatges d’alta muntanya. Tot just l’any passat es van iniciar els tràmits per fer el mateix entre Parets del Vallès i La Garriga, dins dels confins del Vallès Oriental. Això mentre entre 2020 i 2021 el tren entre Puigcerdà i Ribes de Freser va quedar tallat durant tot un any a causa d’un despreniment al túnel de Toses. Pel que fa a les carreteres, el ministeri corresponent va anunciar l’any passat que l’Autopista de la Ribagorça finalment quedarà morta a Benavarri, rescindint el contracte dels tres últims trams, per considerar l’infraestructura un “malbaratament”.

Sembla, doncs, que, de moment, les previsions no contemplen els bons auguris dels més fervents simpatitzants dels Jocs Olímpics. L’hemeroteca ens dóna algunes pistes al respecte, de quan s’especulava amb celebrar-los l’any 2022. Per exemple, el president de la Diputació de Girona explicava que serien una oportunitat “per fer infraestructures de gran magnitud”, posant l’exemple del túnel que havia de servir per evitar la collada de Toses i que encara avui no existeix, tot i que la redacció del projecte va ser inclosa tres vegades als pressupostos generals de l’Estat. També llegíem que “la Generalitat afirma que les infraestructures dels Pirineus necessàries pels Jocs de 2022 s’enllestiran a temps”. Doncs ja som a 2022 i el tren encara no arriba en condicions ni a La Garriga.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Andreu Pujol a febrer 04, 2022 | 05:24
    Andreu Pujol febrer 04, 2022 | 05:24
    I el tunnel de Comiols per atansar els Pallars ala civilització? Com es nota que ets de classe, aran i cerdanya, i a resta no existeix. I els jocs del 92 van esser una vergonya per Barcelona, ridicula, rondes embussades i turisme porqueria
    • Icona del comentari de: Ricard a febrer 04, 2022 | 09:19
      Ricard febrer 04, 2022 | 09:19
      No es pot dir que l'Aran tingui millor connexió amb la costa que el Pallars. En tot cas qualsevol cosa que millori les oportunitats per al Pirineu és benvinguda.
  2. Icona del comentari de: Ricard a febrer 04, 2022 | 09:21
    Ricard febrer 04, 2022 | 09:21
    El problema és que Castella espatlla tot allò que toca. Ara ho ha fet amb un projecte de jocs olímpics. No recordo que nosaltres els diguessim com havien de fer les candidatures de Madrid. En canvi ja veuen que ells no tenen manies. i així anem.
    • Icona del comentari de: MHP a febrer 04, 2022 | 14:20
      MHP febrer 04, 2022 | 14:20
      Noi, el qui mana per presentar candidatures olimpiques es el COE (Comité Olímpico Español), que li farem, es el que té. De totes formes, no pateixis, els jocs d'hivern del 2030 no es farán a España, el COI (Comité Olímpico Internacional) ja ha clitxat a la colla de gamarusos que manen a la gene i no s'arriscaran a fer el rídcul, com es fá habitualment a Catalunya.
  3. Icona del comentari de: JordiP a febrer 05, 2022 | 10:30
    JordiP febrer 05, 2022 | 10:30
    El problema de comunicacions dels Pirineus és l'horitzontal. Per raons naturals, les vies d'accés a la muntanya han seguit les valls dels rius, que no són massa rectes, és clar. La maquinària moderna permet rectificar moltes corbes i construir atrevits túnels i viaductes. I els vehicles actuals superen fàcilment pendents força severes. Per tant, la comunicació vertical ara no hauria de ser major problema. Perdó: només té el problema de la inversió en infraestructures. Sobre tot en les vies horitzontals. Si heu fet trajectes de muntanya a Suissa haureu vist clarament el per què de la incomunicació entre valls pirenaics: no hem gastat prou diners i les rutes no són més que millores dels camins de mula del S.XIX. Cal aportar una enorme fortuna. Que no tenim.
  4. Icona del comentari de: Antoni Ferrer a febrer 05, 2022 | 19:34
    Antoni Ferrer febrer 05, 2022 | 19:34
    Barcelona-Cerdanya, menys de 2 hores. Esterri-Barcelona 3 hores- Pallars es Africa i poc més
  5. Icona del comentari de: Ok Gal a febrer 05, 2022 | 22:09
    Ok Gal febrer 05, 2022 | 22:09
    Si les regles i condicions les imposen altres que organitzin i paguin aquests. Però tenen tan dret a fer negoci com la Borràs i Montilla a cobrar del parlament de fireta, com si no fessin res. Les infrastructures ja saben que es pensen aquí i es fan allà, aquí queden subinfrastructures. El vot de cada comarca ha de ser vàlid només per la comarca.
  6. Icona del comentari de: ferran a febrer 06, 2022 | 12:13
    ferran febrer 06, 2022 | 12:13
    No li doneu més voltes, els jocs no es faran perquè l’estat només l’interessen els de Madrid i els jocs del Pirineu ho impedirien..Només l’immens poder del complex mafiós: TotxoFinancer/TurismePerSaturació, ho podrien revertir.

Nou comentari

Comparteix