Excel·lent notícia: el dia 10 d’octubre entrarà en funcionament el nou enginy de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals dedicat a un públic infantil i juvenil. Aquesta setmana se n’ha donat a conèixer la imatge gràfica i ja es va explicant que el projecte no consistirà exclusivament en un canal de televisió, sinó que també tindrà les seves ramificacions en el món digital.
Fan ben fet de no limitar-se a la pantalla grossa de casa: el juny d’enguany el diari Ara va publicar un estudi que feia palès que durant els darrers anys s’ha desplomat el consum de la televisió clàssica entre la canalla situada entre els 4 i els 12 anys. Si el 2011 consumien una mitjana de 150 minuts de televisió diaris, ara només en consumeixen 51. Els mateixos minuts, 51, són els que gasten mirant altra mena de suports. El mateix estudi deia que aquest descens del 66% del consum de tele entre la mainada catalana és superior al de la mitjana espanyola, que és d’un gens menyspreable 53%. Amb més motiu, doncs, una televisió infantil catalana ha de ser present a internet amb força. Els experts ho defineixen amb un reguitzell de paraulotes. Es tracta de donar una oferta “transmèdia, omnicanal i multipantalla”, diuen.
No ens emocionem massa, tampoc. El fet que l’oferta d’avui sigui molt més variada i dispersa, amb una gran diversitat de canals de televisió i de plataformes, ja ens fa prefigurar que el Súper 3 actual no tindrà el mateix impacte que tenia el dels noranta. Aleshores qualsevol producte televisiu tenia una penetració en la societat que avui dia només s’aconsegueix en comptades ocasions i encara parcialment. L’antic Súper 3 era un fenomen generacional, un tema de conversa constant als patis de les escoles, compartit pel gran gruix de la població de curta edat. El d’ara serà, per força, un producte més a les lleixes d’un gran hipermercat.
L’impacte d’aquell Súper 3 encara avui és ben visible. Aquesta setmana hem sabut que un 78,5% de les persones que han anat a veure “Bola de Drac Super: el Superheroi” a un cinema català ho han fet en llengua catalana, unes xifres que no tenen res a veure amb el consum habitual de cinema al nostre país, essent aquest un dels tants àmbits on el nostre idioma és relegat a una evident i injustificada marginalitat. Que la televisió catalana hagués acostumat l’oïda de tota una generació a escoltar l’anime en el parlar autòcton és determinant en aquest èxit rotund.
Incomprensiblement, Televisió de Catalunya ha perdut un temps preciós negligint la programació infantil i això té conseqüències: el maig passat vam conèixer aquell estudi que deia que només 2 de cada 10 alumnes feia les activitats escolars de grup en català. El mateix document ens explicava que un 73% del consum televisiu es feia en castellà i que als patis dels centres educatius el castellà era majoritari. Si la diversió domèstica és en castellà, el patró s’acaba reproduint en la socialització.
Amb totes les prevencions de saber que no serà ben bé el mateix que als noranta, el que és segur és que a moltes cases el nou Súper 3 hi entrarà per la porta gran. Molts pares i mares esperen poder oferir aquesta opció als seus fills i, si els continguts són de qualitat, segur que arribaran molt més enllà dels entorns estrictament catalanoparlants. Alhora, molts nens i nenes descobriran que el seu idioma també serveix per passar-s’ho bé i per posar veu a les aventures més fascinants, i no només per fer avorrides classes i per parlar amb els grans. Val més tard que mai.
5 
4 
