No acabo d’entendre que l’amenaça de noves eleccions esgrimida per Pedro Sánchez sigui la solució. No ho sé perqué no tinc cap bola de vidre per preveure el futur però no crec pas que això li aplanés el camí per arribar el seu objectiu, que és ser investit de nou, president del govern espanyol. Al contrari. Encara li faria més complicat. Què el fa pensar que, convocant unes noves eleccions, aconseguirà més vots per no haver de dependre de ningú? Crec que una mobilització de l’electorat d’esquerres com el que es va aconseguir el passat 28 d’abril, li costaria molt d’aconseguir ara, en unes eleccions anticipades. Trobo que Sánchez i el socialisme es van emborratxar amb la victòria i no veuen que citar als ciutadans a les urnes els passaria factura. I de les cares.
És molt probable que molts votants d’esquerres, del PSOE i de Unides Podem, s’abstinguéssin com a càstig al veure la incapacitat dels dos partits per posar-se d’acord en qüestions que haurien de ser bàsiques i que ideològicament haurien de compartir. L’entesa natural amb Unides Podem hauria de ser el desllorigador que permetés desbloquejar aquesta situació i no entenc perqué el líder socialista li costa tan d’acceptar-ho. Ja entenc que envalentonat pels resultats deu ser molt llaminer voler fer un govern monocolor però s’ha de ser realista i sobretot escoltar de veritat el que et diu l’electorat: si es vol governar s’ha de fer mantenint pactes, negociacions i acords amb aquells amb qui potser s’han convertit en el teu rival en vots però és a qui has de seduir per portar-lo a les teves files. I eixamplar la manera de fer davant d’una dreta que sap anar de bracet i que ja es frega les mans veient que no hi haurà acord Sánchez-Iglesias.
Ells sí que volen tornar anar a votar. I entenc que saber fer política vol dir cedir i que fer concessions no és pas sinònim de feblesa, no. Vol dir que ets prou hàbil per saber renunciar momentàniament a un èxit puntual, parcial, de partit per obtenir-ne un altre de més gran, de país. Si se sap establir un acord per un programa de govern que impedeixi interpretacions partidistes sobre la marxa perquè no hi pot haver ministres de Unides Podem a l’executiu presidit per Sánchez? Una manera de fer política, de treballar pensant en el bé comú que s’ha demostrat efectiu en altre països europeus. Per què no hauria de funcionar a l’estat espanyol? Deu ser que, encara, Spain is different.
