Aquest mes farà mig any que es va investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Era urgent deixar enrere una presidència en funcions amb les funcions limitades i encarar una legislatura amb noves polítiques de reimpuls del país i de la seva gent. Aprovar un pla de govern ambiciós post pandèmia i uns pressupostos de despesa generadora i avaladora d’oportunitats. En aquest moment s’està, entre l’aprovació del pla de legislatura i la negociació d’uns pressupostos que arribaran al Parlament d’aquí a una setmana. Uns pressupostos que tenen com a soci prioritari la CUP, però que podrien tenir el suport dels Comuns: si van ser possibles uns pressupostos 2020 amb el suport dels Comuns, més ho haurien de ser uns de nous amb un president republicà.
Un acord sobiranista ampli per millorar la cohesió social i propiciar la prosperitat econòmica i l’enfortiment democràtic. Hi ha molta gent que viu d’esquenes al govern català, i també en bona mesura a la resta de governs i institucions que impacten sobre la nostra vida. I aquest allunyament respecte de les institucions ha de ser un incentiu més per fer una feina de prospectiva i de treball en xarxa per abordar les urgències i els riscos socioeconòmics i personals existents, per arribar als que se senten lluny del govern i dels partits que l’integren.
Deia fa sis mesos, i ho reitero, que el nou govern hauria de ser tècnicament capaç i potent i políticament pragmàtic, valent, cohesionat i resolutiu, per afrontar la batalla desigual que tenim plantejada en tots els fronts. Capaç de generar confiances entre la població tocada per la pandèmia i esgotada pel conflicte polític i judicial. Capaç d’incidir en les polítiques estatals que ens perjudiquen i de construir possibilitats i d’aprofitar conjuntures que finalitzin la repressió i que ens recondueixin a la via política i d’aprofundiment del principi democràtic abans que Espanya torni a caure en la regressió autoritària i centralitzadora. Capaç de refer camins estroncats i confiances perdudes. Esperem fins a finals d’any per veure de quina fusta està fet.