Només des de la percepció que s’anava a eleccions s’entén el pas dels negociadors d’Esquerra divendres passat, acordat dissabte per l’Executiva Nacional d’urgència i ratificat en assemblees regionals dilluns. Des de la percepció que després de 83 dies des de l’inici de les negociacions es podia acabar anant a eleccions per falta de temps per negociar i acordar en els 18 dies darrers abans de la dissolució automàtica de la legislatura.
Ni gest de dignitat, ni de deslleialtat, com s’ha sentit, ni de res més que de responsabilitat per desbloquejar una situació enquistada i degradada que abocava a unes eleccions: formar govern en minoria per allunyar la pressió d’unes eleccions imminents perquè es pugui negociar en condicions un eventual govern de coalició amb els partits que hagin investit Aragonès.
No podeu ser incapaços de fer el que el context polític i electoral ha posat a l’abast. Incapaços de reeditar un govern que està constituït des del 2018 (el 60% del darrer any, en funcions), amb el 52% dels vots i 74 diputats independentistes, a més de 8 diputats autodeterministes amb qui es van pactar els pressupostos del 2020. Sereu capaços de fer possible un govern i un Parlament de grans pactes de reconstrucció social, econòmica i política en lloc d’un vietnam? La CUP ha proposat una passarel·la, una pista d’aterratge: almenys desbloquegeu una negociació agònica, investiu Aragonès i reconstruïu confiances.
Queden 15 dies. El temps dirà si Esquerra va cometre un error fatal el 7 i 8 de maig o va fer l’únic que podia fer. Vau dir que li pertocava obrir el ball, ho va fer, heu ballat i ara vol tancar-lo i governar amb totes les funcions. 15 dies.
14 
