Segurament la sentència que condemna Laura Borràs no sigui un clamorós exemple d’orfebreria jurídica. Teresa Rosell, exjutge i com ella mateixa es defineix, advocada de poble, i a qui recomano sempre parar l’orella, ha comentat alguns detalls força interessants per retreure a la resolució algunes redaccions que grinyolen. Sobretot, al voltant de la conformitat encoberta. És a dir, l’acord que el ministeri fiscal va fer amb els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van admetre sense gaire estrès que havien comès prevaricació.
Fins i tot, recordo que la fiscalia es van animar i en el cas d’Herrero va qualificar la seva relació de “contracte de treball encobert”. Una idea que el mateix president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ponent de la sentència, Jesús Maria Barrientos, va eliminar de l’equació en la mateixa vista. Barrientos i Fernando Lacaba, tot i la seva confessió, els absol de la prevaricació. Per altra banda, en canvi, el tribunal utilitza els dos testimonis per avalar la prova i la seva cadena de custòdia que a la vista oral van quedar en els llimbs del dubte. És a dir, que els fets provats en la confessió fan passar la ITV als fets emmagatzemats en la prova documental.
Per altra banda, el vot particular de la sentència, escrit per Maria Jesús Manzano, aplica un algoritme ben curiós. Borràs només va induir a fer pressupostos que van ser rellevants per a la contractació i que l’actitud prevaricadora s’ha d’entendre en l’acord verbal de donar-li les feines a Herrero. D’aquí que redueixi la pena a 21 mesos de presó per la falsedat de document oficial, i cregui que tots han de rebre per aquest delicte. A Herrero, tot i que el condemnaria per prevaricació, conclou que en ser beneficiosa la decisió dels altres dos magistrats no cal escarrassar-hi i mantenir l’absolució.
Ben segur, que Gonzalo Boye i Isabel Elbal tindran feina de cara el recurs al Tribunal Suprem, més enllà d’insistir en les vulneracions de drets expressades en unes treballadíssimes qüestions prèvies. En canvi, el Parlament no tindrà gens de feina. La Junta Electoral ja esmola les eines, esperonada per Vox, PP i Ciutadans. La feina de debò la tindrà Jordi Turull. I aquesta vegada, tindrà molt més difícil fer el convergent com va fer durant la consulta interna sobre si es mantenien a Govern o no. La sentència no li deixa un paper gens fàcil i el caràcter de Borràs, encara menys. Al capdavall, encara que la política sembli el joc de trons de directors de comunicació, experts en xarxes, i politòlegs amb màster de gestió pública, la política és molt més senzilla i més cruel. La política era, és i serà prendre decisions. Com a mínim, la bona política. La resta, Instagram.
11 
2 