En només sis setmanes, el PSOE ha passat de la irrellevància política més absoluta a tenir a les seves mans el futur d’un Estat. Pedro Sánchez es troba en una cruïlla històrica: seguir condemnant Espanya a l’autarquia de tall franquista, aïllada d’Europa i amb una democràcia cada vegada més degradada, o per contra, alinear-se amb la democràcia occidental i actuar com un Estat del segle XXI, amb una justícia justa i amb paràmetres que garanteixin als seus ciutadans la protecció dels drets fonamentals per sobre d’ideologies. I això no només té a veure amb els presos polítics i Alemanya, sinó també amb la gran estafa de la monarquia espanyola, pilar fonamental del règim del 78.
Pedro Sánchez i el PSOE tenen a les seves mans salvar el poc prestigi internacional que li queda a Espanya com a estat democràtic, ordenant a la Fiscalia retirar els càrrecs falsos de rebel·lió i sedició als presos polítics, i en tot cas, demostrar la malversació amb proves reals i no inventades per la Guàrdia Civil, i jutjar i fer pagar al rei emèrit tota una vida de corrupció. La paradoxa és que el partit que es troba en aquesta cruïlla que pot desencadenar una crisi d’Estat i la seva destrucció és que el PSOE és el partit més monàrquic de la Transició i una peça clau per sustentar el règim del 78. I justament, Pedro Sánchez ha de triar entre el camí de la destrucció d’Espanya com a nació democràtica en nom de la unitat o el camí que obriria les portes a un trencament amb el règim franquista, i per tant, a una plena democratització d’Espanya. Democratització que comportaria un procés constituent on difícilment hi tindria cabuda una monarquia corrupta o la vulneració dels drets polítics més elementals.
Llarena havia de ser l’heroi del règim del 78, però Alemanya, i aviat el Regne Unit, ha canviat el guió i ha decidit que en sigui el botxí. Ara Pedro Sánchez pot emular Adolfo Suárez i encarar una segona transició per a Espanya -Catalunya decidirà abans o després el seu camí-, o un altre Zapatero que es limiti a implementar mesures cosmètiques per satisfer l’esquerra espanyola. Haurà de triar ben aviat entre salvar les elits del règim o els ciutadans d’Espanya.
