Disculpin vostès les maneres però, no és broma, ahir hi havia més espanyols a San Mamés que a la Plaza Colón de Madrid. Concretament, 47.557 espectadors a l’estadi de l’Athletic de Bilbao. A Madrid, sent generosos, hi havia 45.000 persones defensant Espanya dels atacs implacables d’una súper potència: Catalunya. Quina manera de fer el pena. I, sobretot, quin fàstic aquesta estratègia de cremar-ho tot si tu no manes. Al PP i a Ciutadans i a VOX (són el mateix?) no hi ha ningú amb honor? No hi ha ningú amb dignitat? Em nego a pensar que no hi ha ningú que cregui que esbombar mentides i atiar l’odi és immoral. No pot ser que tots els líders d’aquestes tres formacions considerin que és ètic construir una realitat paral.lela per beneficiar-se’n. Afortunadament, sembla que no són molts els espanyols que han decidit deixar-se arrossegar per aquesta mena de tornado de la demagògia.
El fracàs absolut de la manifestació d’extrema dreta és l’única bona notícia que ha ocorregut a Espanya els últims temps. Un fracàs tan escandalós que posa de manifest la falta d’escrúpols de certs periodistes. Diaris absolutament polítics que pretenen explicar la realitat no d’una manera certa sinó d’una manera útil. A Catalunya hem sortit un milió de persones cada any per reivindicar un dret i per donar valor al diàleg. Aquest milió ha estat insultat i vexat per la mateixa premsa que ara converteix 45.000 persones en la veu de tot un poble. Una premsa que té com a única ideologia la conquesta del poder. I per fer realitat aquesta aspiració no tenen cap vergonya de crear una mena d’ambient de guerra. Aquest dilluns la premsa espanyola ens oferia portades absolutament demencials. Un orgasme de nacionalisme d’aquells que ens acusa a nosaltres de feixistes. I tot aquest merder, insisteixo, per una concentració que va comptar amb menys gent que l’estadi de l’Athletic de Bilbao en el seu partit contra el Barça. És absolutament patètic. I em fa molt feliç aquesta derrota. Sobretot perquè crec que des de Catalunya no hem d’alimentar la idea que Espanya és d’extrema dreta. És un missatge d’esperança veure que l’Espanya normal ignora els crits de guerra dels intolerants.
A San Mamés hi havia més espanyols que a la Plaza Colón, perquè precisament són els bascos i els catalans els que salvaran Espanya de ser fagocitada per la dreta de sempre. Som els catalans els qui volem salvar la democràcia espanyola. Els qui lluitem perquè aquest estat reconegui els drets de les nacions i dels artistes. No és cert que la nostra lluita sigui egoista. Un cop més, la carrera de fons que fem els catalans és un camí per salvar l’ànima de l’estat. La seva idea democràtica i la justícia del seu sistema legal. Som aquests, els espanyols preocupats per la salut de l’estat i no pas els reaccionaris que es manifesten amb la bandera però no defensen cap valor mínimament modern o democràtic. La punxada de la manifestació d’extrema dreta és la derrota d’aquells que no s’estimen Espanya. És el ridícul d’aquells que necessiten la força i la coacció per aconseguir els seus objectius. Els catalans no volen destruir Espanya sinó viure en un estat que entengui i defensi els seus drets com si fossin propis.
