A partir d’aquest dilluns entrarem en una altra dimensió, desconeguda, i la música que ja fa dies que sona és tant o més inquietant que la que il·lustrava els títols de crèdit de la sèrie The Twilight zone dels anys seixanta. Amenaces que es llencen des de faristols i no només polítics.Quan esgrimeixen l’aplicació d’un article o d’una llei que el que fa és coartar les llibertats d’una part de la població. Paraules, poc originals per cert, com les del responsable de l’institut armat en el sentit que faran el que els surti del tricorni, només tenen un objectiu. La clara intenció d’intimidar, d’advertir, d’avisar, d’atemorir i de descoratjar a qui estigui escoltant que està a punt de passar alguna cosa sinó ballen al so de la música que se’ls imposa. I si hi ha alguna cosa clara de tot plegat és que res serà igual.
No crec que pas que continuem instal·lats en aquest mena d’aturada temporal que sembla que no passi res però en realitat sí que es mouen coses. En realitat però el moviment és cap enrere. Els que diuen o creuen que res es mou i que tot continua igual estan ben equivocats. Hi ha un moviment regressiu. Un retorn a una situació anterior, política, social, religiosa, fins i tot, que semblava que ja estava superada.
Si el procés pretenia fer un pas endavant cap a una nova situació política per a Catalunya amb una relació diferent amb l’Estat espanyol, la recepta que s’ha preescrit des de l’altra banda és la del retrocés. La d’aquí no s’avança si no avança tothom. La de no escolto i no parlo perquè a mi no em convé. I l’Estat ha desplegat tot el ventall de possibilitats, no només la llei sinó també la força i el que faci falta, per fer tornar als que consideren díscols a la posició de sortida. I això comporta retrocedir en drets, recular en oportunitats i endarrerir creixements que potser amb una altra actitud l’Estat n’hauria sortit beneficiat i tot. Trobo que tornar a situacions passades no serveix de res si s’apliquen les mateixes receptes que ja s’han demostrat inútils, ineficaces i fracassades. Perd el temps i la possibilitat d’avançar. Però sembla que hi estem abocats ja que ningú està disposat a baixar del burro. L’únic que té de bo un retrocés, una regressió, quan et fan recular, és que pots agafar més força i embranzida per fer un salt més llarg, més gran que et permeti tirar endavant.
