Vox s’ha sumat a la querella que va presentar l’1 de març la Fiscalia davant del TSJC per presumpta desobediència contra Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado per haver permès el tràmit de mocions, per haver permès un debat el novembre de 2020 sobre l’autodeterminació i sobre la monarquia espanyola. I hi ha dues querelles de Vox i dues denúncies més de Ciutadans. Ja hi són tots. Uns partits nacionalistes que judicialitzen la política i atien la confrontació, els garants de la unitat a la força dels espanyols i fuet d’heretges dissidents.
Negar-se a censurar el debat parlamentari i la iniciativa parlamentària a posicionar-se ideològicament, a expressar-se políticament, és desobediència segons tots els poders oficials i homologats de l’Estat, i cal inhabilitar-te si ets membre de la Mesa. Per permetre un debat. Tant és que els diputats tinguin, segons el Reglament del Parlament, l’Estatut, la Constitució espanyola i el dret internacional, la garantia de la inviolabilitat parlamentària en la seva actuació, que protegeix legalment de la fiscalització judicial penal les opinions expressades i els vots emesos en compliment de la seva funció. Tant és que l’objectiu d’aquestes garanties sigui preservar la llibertat política, el dret dels electes a expressar opinions i a votar el que considerin més oportú lliurement i sense censura prèvia en tant que representants dels electors. Perquè, si els diputats tenen garanties per l’exercici de les seves opinions, algú ha de garantir que l’actuació dels diputats sigui plenament lliure, no? La Mesa del Parlament, evidentment, i tots els poders haurien de fer-ho, també, o no? Pot dirigir qualsevol dels altres poders la Mesa en l’exercici de les seves funcions o coartar-ne les seves funcions? Pot un poder no legislatiu dir al legislatiu què poden debatre i què no els diputats? Pot el poder judicial jutjar penalment un president i membres de la Mesa del Parlament per permetre el debat parlamentari? He defensat arreu que no, i ho continuo fent. Però la qüestió és marcar territori i recordar, sempre, qui mana aquí. Democràcia plena, en diuen.
22 
1 
