Explicava el Pere Mas a la ràdio que coneix una persona que treballa al Palau de la Moncloa i que dimarts li va preguntar de manera més o menys insistent si la moció de reprovació al Rei s’havia aprovat. Pels motius que tothom sap, la votació no va prosperar: la majoria independentista no va poder exercir com a tal i a més Catalunya en Comú hi va votar en contra. Resultat: el Parlament no va reprovar Felip VI. La topada entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana ha tapat una certa tensió interna que hi va haver també dins del grup parlamentari de Catalunya en Comú i del que destaca l’ennuig de la seva portaveu Elisenda Alamany. Una cosa és que el grup es desmarqui de l’independentisme, una altra que deplori la unilateralitat i una de molt diferent és que aquest perfil propi els situï al costat de Ciutadans o del PP en la defensa de la monarquia. Aquest daltabaix intern es va superar en forma de resolució entrada corre-cuita i per la porta del darrera en el debat de dijous sobre la convivència.
Va ser així com en 48 hores el Parlament va passar de no reprovar el Rei a demanar l’abolició de la monarquia. Ja no va ser necessari que el conegut del Pere Mas a La Moncloa truqués a ningú perquè, com a tothom, també li va arribar la última hora d’aquesta mesura aprovada a la cambra catalana. Va ser així com el govern de Pedro Sánchez va comunicar l’adopció de mesures legals; amb un comunicat que segurament tenia previst per dimarts al vespre. I també és així com s’explica com ha quedat la fotografia d’aquesta setmana: pressupostos pactats amb Podem i anunci de demanda contra el Parlament. És a dir, la traducció del mantra de Pedro Sánchez: “Ley y Diálogo”. Pal i pastanaga.
Però caldrà estar atents a la traducció d’aquestes accions legals contra el Parlament. Primer si es concreten en alguna cosa, i després quin recorregut tenen. Perquè com sap tothom, la resolució aprovada dijous no té cap mena de valor jurídic i per tant, en un estat normal, les seves conseqüències tampoc n’haurien de tenir. Però com també sap tothom, l’estat va respondre a un “referèndum inexistent” amb porres que sí existien, a una declaració d’independència simbòlica amb presó de debò i a una república buida amb un 155 real. Tot això sota un govern del PP. Després de criticar que Mariano Rajoy intentés solucionar la cosa catalana per la via judicial, ara Pedro Sánchez fa front judicialment a un posicionament polític provinent de Catalunya. Doncs bé, de la seva plasmació en dependrà també si se l’acaba equiparant amb el PP o realment tenen noves idees pel conflicte polític.
