Quarantenes

"La serenor per davant de la crispació en moments d’estrès mundial seria d’agrair en aquesta nova vintena que tot just comença"

Els darrers vint anys han estat més agitats que els primers vint en la política catalana des del restabliment del Parlament. L’alternança i les lluites per més sobirania i per l’hegemonia política han estat possibles i més igualades, les conseqüències de l’acció política en aplicació del mandat popular més dures per als actors polítics que n’han destacat i s’han multiplicat i democratitzat els fronts i els mitjans de control, d’opinió i d’agitació política. 

La duresa i l’acarnissament en el judici a l’adversari, sigui oposició o company de govern; el ressentiment, el to fora mida, la ràbia i la hipèrbole en les declaracions i les opinions; la doble vara de mesurar entre “els meus” i “els altres”, han aparegut amb una fúria desconeguda abans, en aquesta vintena dels canvis accelerats.  

I hem acabat la primera vintena dels dos mil amb una prova d’estrès (encara en el màxim apogeu mundial) a la societat, a les llibertats individuals, a la salut, a l’economia i a la governança i a l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat de les polítiques públiques.

La serenor per davant de la crispació, l’assertivitat i generar respostes fructíferes dels representants públics i els agents socials i polítics en moments d’estrès mundial seria d’agrair en aquesta nova vintena que tot just comença. Mals temps electorals a Catalunya per assolir-ho, però per això mateix més necessari que mai. 

Nou comentari