No fa pas tant, jo era d’aquella gent que, quan anava a comprar fruita i verdura, gastava una bossa de plàstic per cada una d’elles. Ho feia de forma sistemàtica, sense pensar en el perquè. No m’importava gaire on acabarien aquestes bosses que bàsicament acabaven a les escombraries un cop descarregada la compra. De fet, ni tan sols reciclava adequadament. Preferia autoenganyar-me i tirar de mandra. Prou falses preocupacions tenia com per posar-me a reciclar i fer les coses bé.
No va ser fins l’estiu de 2011 que vaig començar a canviar de xip. En ruta cap a l’illa de Djerba, a Tunísia, per passar uns dies de vacances en família, ens vam aturar just passat un petit poble a peu d’una carretera nacional rodejada de camps d’oliveres. Feia una calor de bojos. Necessitava fer un riu urgentment. Davant meu hi havia un camp d’oliveres completament inundat de bosses de plàstics de tots els colors. Mai havia vist dels meus propis ulls tant de plàstic concentrat en un sol espai. Era desolador. Em va impactar veure tanta vida sufocada per accions humanes.
Des de llavors vaig començar a canviar progressivament el xip, a meditar sobre les meves accions. L’efecte nefast de la contaminació per plàstics sobre diferents espècies animals dels nostres oceans com les balenes i les tortugues va ser un altre motiu que em va sacsejar la consciència. El món de la muntanya també m’ha fet obrir els ulls sobretot tot el que hi ha en joc. I és que no ens podem permetre viure sense preguntar-nos abans si les nostres accions quotidianes podrien tenir un efecte negatiu o no sobre el nostre planeta. Tots compartim una gran responsabilitat per combatre les males praxis i ajudar-nos a canviar la nostra manera de ser en aquest món.
Avui, estem veient com el treball de molts anys de sensibilització de científics i activistes mediambientals està tenint repercussions globals als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Al mateix temps, la realitat tangible de l’escalfament global ha fet que les institucions polítiques de nivell mundial hagin pres resolucions a favor d’un futur sostenible. Però les proclames no són suficients. Hem de ser conscients que és ara que cal passar a l’acció. Hem d’influir sobre el present per garantir un futur sostenible per les properes generacions. No som éssers perfectes ni ho serem mai, però tots tenim la capacitat de canviar. Tu també.
