Polítics de debò

"Ajustar els ritmes i llenguatges ansiosos de la ruptura amb els obligadament serens de la reconstrucció nacional no és feina per a aprenents"

El cap de setmana polític, marcat pel 90è aniversari d’ERC, convida a la reflexió amb perspectiva històrica. No tant sobre el partit republicà (ja se n’han publicat molts articles, i més que se’n publicaran), sinó sobre una cosa més àmplia i més antiga, de la qual ERC forma part: el catalanisme, un moviment de reconstrucció nacional que fins fa molt poc no ha mutat en moviment d’emancipació nacional. La perspectiva històrica sempre ajuda a situar les coses.

Catalanisme és sinònim de reconstrucció perquè parteix d’un cràter, el que deixa la Guerra de Successió al tron d’Espanya. La catàstrofe de 1714 és tan gran que trenca la continuïtat històrica del país. Institucions i llibertats polítiques arrasades. Llengua arraconada. Aparell simbòlic substituït. Catalunya convertida en un apèndix provincial de Castella i una mamella fiscal per al Regne d’Espanya. Un zero absolut, un no-país

Qualsevol cosa que vingués després, per tant, només podia ser en clau de reconstrucció. I el que va venir després va ser el catalanisme. Va trigar més de cent anys, però va començar a treure el cap primer en forma de folclorisme lingüístic, per després, poc a poc i durant tot el segle XIX, anar prenent cos cultural i polític. Quan les entitats catalanistes formulen les Bases de Manresa (1892), primer text polític articulat i col·lectiu del moviment, han passat 178 anys de la caiguda de Barcelona. Cent setanta-vuit. I abans no es constitueix una primera i modesta institució d’autogovern, la Mancomunitat de Catalunya (1914), passen 22 anys més. 

La història és atzarosa i juga amb les xifres: l’any 1914, quan Prat de la Riba es posa al capdavant d’aquesta agrupació de les quatre diputacions provincials del país, han passat exactament 200 anys del desastre de 1714. Des de Prat de la Riba, ja tot és reconstrucció. La que fa la Mancomunitat sobre les cendres dels dos-cents anys anteriors. La de Macià i Companys amb la Generalitat republicana, sobre les cendres de la dictadura de Primo de Rivera. I la de Tarradellas i Pujol, sobre les cendres d’una altra dictadura més llarga i sagnant. Reconstrucció, reconstrucció i reconstrucció, sense més horitzó polític concret que continuar la reconstrucció.

Aquesta és una dada que l’independentisme, com a expressió majoritària actual del catalanisme, no hauria de perdre mai de vista. La recerca de la ruptura entesa com a esdeveniment no pot fer oblidar que la nació encara està a mig construir, i que la construcció nacional no és un esdeveniment puntual i èpic, sinó un procés històric llarg que té la seva pròpia lògica i ritmes, que ve de lluny i que ha de continuar, s’aconsegueixi o no la independència. Ajustar els ritmes i llenguatges ansiosos de la ruptura amb els obligadament serens de la reconstrucció nacional no és feina per a aprenents, ni per a milhomes, ni tampoc per a covards. És feina per a polítics de debò. En tenim?

Comentaris

    ciutada del mon 25/03/2021 5:54 pm
    si i erc ha guanyat en el bloc indepre, es lo que n' hi ha encara que el psc i el botifler illa han sigut la candidatura mes votada a catalunya, i aixo tenin en compte que un 47 per cent del cens catala, quasi tot no indepre, els indepres son com les dretes a espanya, van a votar fins i tot amb respirador i a punt de morir, deia que amb un 47 per cent que no ha votat, com jo que soc no indepre i no he votat ,el dia que voti el 90 per cent dels cens els indepres no arribeu ni al 40 per cent, aixi que menys pit ,paletos estelados etnico tribals, i mes llegir, ja que com deia un gran escriptor, el nazionaliems es cura viatjant.
    Mario 22/03/2021 7:27 am
    Al·lucino. En quin moment precís durant la seva llarga història ha demostrat ERC la seva vàlua i utilitat per a la llibertat de Catalunya?!? Més aviat, tot el contrari i això sí que em consta...
    Tip d'ñ 21/03/2021 5:26 pm
    Amb aquest ritme "obligadament seré" arribarà abans la desaparició total dels Catalans que qualsevulla altra cosa. Cal ser molt obtús, dogmàtic i sectari per a fer aquesta mena de declaracions "polítiques", pura manipulació i un fre total per a la llibertat.
    Ramon 21/03/2021 4:12 pm
    L'única utilitat pràctica per a Catalunya que se m'acut que pot tenir ERC és com a Manual de Contraindicacions.
    No fas servir bé els verbs, Voltas 21/03/2021 2:22 pm
    El nacionalisme català mai reconstrueix res, inventa i manipula directament el que li convé.
    Ramon 21/03/2021 2:20 pm
    Ara Catalunya tindrà una nova oportunitat de liquidar ERC. Tant de bo que aquest cop no la desaprofitem!
    Ciutadà de Catalunya 21/03/2021 2:01 pm
    Molt bon comentari senyor Voltas però vosté qui ha votat per ERC com valora el fet que ERC aguanti el PSOE a Madriz quan aquest partit fa tot el que pot per anar en contra dels interesos de Catalunya. Indepencia ja cal posar per endavant els interesos del país abans els interesos partidistes
    10
    19
    Respon
    Josep M 21/03/2021 1:41 pm
    i dels opinadors venutd i dolents, alguna noticia?
    Narcís 21/03/2021 12:22 pm
    A banda ideología política econòmica .. no n'eren polítics de debò els Molt Hbles. Pts. Pujol, Mas, Puigdemont i si m'amoïnes gaire,mateix Maragall ? PD : com deia aquell .. ' hi ha moments que un hom ha de prendre una determinació ' .. i el poble de Catalunya, renoi si l'ha presa ( a més, som al món del s. XXI amb tot allò que implica que no pas al món del cotxe acabat d' inventar . . . ) !
    Salvador Aregall 21/03/2021 11:44 am
    Resulta que la ‘reconstrucció’ ha topat amb un mur que no deixa continuar l’obra i, fins i tot, provoca que s’esquerdi i caigui la part que ja hem construït. Ajustar els ritmes i llenguatges serens de la ruptura -absolutament necessària- per continuar reconstruint, no és feina per a covards, insegurs, incrèduls, cagadubtes i traïdors.
    18
    18
    Respon
    Bona memòria 21/03/2021 11:33 am
    La "obligadament serena" reconstrucció nacional ja té un bon precedent. Amb les nacionalidades i regiones semblava que a tothom li anava bé (no pot negar-se que en Pujol havia donat proves de catalanisme ja abans de la transició), fins i tot tan bé que pensaven -els pujolistes, que una continuada negociació amb Madrid era millor que el concert econòmic. Tot i això el país va progressar amb els primers sistemes de financiació autonòmica, i fins la arribada del primer tripartit, el deute de la Generalitat era assumible (amb l'Aznar). De fet tenia mèrit, ja que desde el Gonzàlez, l'estatut d'Andalusia (nacionalitat "de novo"") i després el café per a tothom, la sangria econòmica de Catalunya ja va començar amb l'acceptació "de facto" per part del psoe de Maragall i Raventós, i -Castells, amb els escuders d'ERC i d'Iniciativa per la cadira. Així que aquesta obligada serenitat hauria de començar per la recuperació del recursos generats per tots els catalans, de fet una "autosolidaritat". Si això el jove articulista creu que és possible amb els partits espanyols, els plutòcrates espanyols i catalans, els militars i els capellans, més val que s'ho faci mirar. L'única "serenitat" és continuar amb el mandat, sí, mandat, de l'1 d'octubre. Recordi que el president del partit que va votar és a les masmorres dels que van idear allò de las nacionalidades, Ja en tinc prou.
    85
    50
    Respon
    Català 21/03/2021 6:32 am
    De polítics bons ja n'hi han. Però son a la presó o a l'exili. I d'aquests no tots ho son, de bons.
    Català 21/03/2021 6:32 am
    De polítics bons ja n'hi han. Però son a la presó o a l'exili. I d'aquests no tots ho son, de bons.
    Junqueras o la mort definitiva de Catalunya. 21/03/2021 6:17 am
    Rendicio i catolicisme cope, junquerisme de vergonya. Junqueras l'Indigne, el tap a la independ3ncia, traidor, judes i inepte. Salvem ERC de la vergonya junqueras d'españaDura. Visca Macià, fora Junqueras.psoe
    30
    48
    Respon
      Junqueras el cancer d'erc.espaÑa 21/03/2021 4:44 pm
      L'erc del junqueras te 10 anys, i el millorbper Catalunya es la seva desaparicio. Junqueras marxa al psoe o a la Comuna dels corruptes espanyols de la colau.155
      Ciutadà de Catalunya 21/03/2021 2:10 pm
      Tot encertat i tinc mès vergonya que ningú de veure com ha evolucionat aquest partit del cual el meu pare era dirigent primer a la seva ciutat i desprès a l'exili
    Teresa 21/03/2021 1:19 am
    Jo tinc la sensació -i em sembla que no sóc la única- de que la reconstrucció del país va avançar raonablement bé durant en la etapa Pujol, que vam començar a anar en darrera com els crancs durant el primer tripartit i que des de aleshores no hem fet més que retrocedir, especialment en el tema lingüístic en els centres d’ensenyament i la televisió pública. Que ERC sigui un partit molt antic no és garantia de res, les declaracions d’amor a Espanya d’en Rufian, Tardà i el mateix Junqueras, més aviat són tot el contrari. El comportament deslleial de Junqueras, quan era vicepresident, amb el President Puigdemont, la manera com Aragonès ha menystingut el President Torra i la obsessió de pactar amb els Comuns, un partit amb la majoria de dirigents són espanyolistes perduts em produeix una absoluta desconfiança.
    89
    100
    Respon
    Ramon 20/03/2021 11:28 pm
    ERC sempre havia set un error. Però ara és un horror. I per això frisa i malda tant per fer-nos votar ERC.
    26
    33
    Respon
      Anònim 21/03/2021 4:14 pm
      I per això ESPANYA frisa i malda tant per fer-nos votar ERC.
      23
      34
      Respon

Nou comentari