Inviolabilitat absoluta, irresponsabilitat política o jurídica, absència de poder efectiu, grau elevat d’autoritat, garant de la unitat de poders i de territoris, permanència assegurada sense refrendament popular. La monarquia espanyola. A la llei orgànica 3/2014, de 18 de juny, per la que es fa efectiva l’abdicació de Joan Carles I, el rei emèrit hi reitera el seu únic objectiu de “servir als interessos generals d’Espanya” i la seva “única ambició” fins ara i sempre: “contribuir a aconseguir el benestar i el progrés en llibertat de tots els espanyols”.
Del que s’ha anat sabent, de moment, de l’evasió fiscal i l’acumulació de riquesa amb activitats tacades de sang del rei emèrit poc ressò ha tingut a la premsa cortesana. Com de la resta de les seves maneres de servir els interessos generals i el benestar dels espanyols. Aquesta cort present en els quatre poders que put com la monarquia mateixa. Que put com el silenci durant massa dies del meu company de quinta, Felip de Borbó, i com el discurs previsible i la sortida decorativa per la tangent que s’ha vist obligat a fer.
Pudor i podridura cortesana i monàrquica. Deposeu la corona, la monarquia, els privilegis i les males praxis. Torneu-nos la sobirania i els nostres drets.
