Un dels temes recurrents de les darreres revetlles de Sant Joan són les crítiques d’alguns sectors a l’ús de petards. Proliferen a les xarxes les queixes de persones preocupades per l’estrès que poden provocar les detonacions als animals de companyia. No és només en aquesta data concreta: la pirotècnia, tan arrelada a les festes i tradicions dels Països Catalans, acaba comportant el trasllat d’alguns laments als respectius ajuntaments cada cop que hi ha una celebració. Ja siguin les Falles de València, les Fogueres d’Alacant, el Piromusical de Barcelona o el correfoc de qualsevol poble, sempre hi ha alguns sectors minoritaris que ho troben molest i en demanen la cancel·lació.
Per exemple, l’any passat una associació animalista va organitzar una concentració de trenta persones a la plaça de Sant Jaume per exigir a l’Ajuntament de Barcelona que deixés d’utilitzar pirotècnia sonora amb motiu de les Festes de la Mercè. Pocs dies abans, aquell mateix setembre, alguns activistes es van queixar amargament a l’Ajuntament de València per la presència de mascletàs prop d’algunes colònies de gats. La resposta de l’alcalde Joan Ribó va ser que “la suspensió d’una mascletà no pot condicionar-se a que hi hagi una colònia de gats”.
En aquest cas els planys van encaminats a la pólvora i a la tranquil·litat puntual dels animals, però qualsevol altre esdeveniment o fet és susceptible d’irritar una pell fina. En podem trobar exemples en els repics dels campanars o en qualsevol activitat musical de festa major. Un concert que se celebra un cop a l’any amb motiu de les festes patronals o una torre que porta segles marcant les hores es converteixen en objecte de persecució i d’intents de prohibició.
D’exemples d’una cosa i l’altra en trobem a cabassos a l’hemeroteca: des de la denúncia d’un veí a l’Ajuntament de Senan i a l’Arquebisbat de Tarragona exigint “que se cessés totalment el toc de la campana” fins al pas pels tribunals de les campanes de la catedral de Girona arran de la demanda d’un hotel. En aquest darrer cas, l’associació de veïns del barri es va organitzar per reivindicar el so de les campanes, argumentant que “formen part del nostre paisatge sonor”. Tal com explicava en un reportatge del diari Ara el director de l’Escola de Música d’Olot, Xevi Pallàs, el de les campanes és “l’únic so que sentim des de l’Edat Mitjana. És un patrimoni molt important”, tot apuntant que la campana que toca els quarts a la capital de la Garrotxa és del segle XIV.
Enguany un jutge ha ordenat suspendre cautelarment els concerts de la Patum de Berga a partir de la denúncia dels propietaris d’una residència de gent gran d’alt estànding. La qüestió és que les festes portaven dècades celebrant-se en aquest mateix indret i, en canvi, la residència es va obrir l’any passat després de remodelar les instal·lacions d’un antic hotel. No és estrany, doncs, que diverses associacions berguedanes hagin publicat un comunicat conjunt acusant el jutge d’afavorir “els interessos privats i empresarials” per sobre dels “interessos generals i del teixit associatiu de la ciutat”.
És clar que qualsevol persona amb dos dits de front trobarà raonable regular això que s’ha anomenat “contaminació sonora”: no es tracta pas de fomentar el guirigall continu i descontrolat, escampat tothora i a tot arreu. Ara bé, estaria bé que tothom entengués que més enllà del propi melic hi ha una col·lectivitat que és viva, que ja hi era quan hi vam arribar i que hem de procurar que continuï existint un cop ens n’anem. Cadascú ha de ser responsable de les pròpies decisions –ja sigui l’adopció d’un animal o la compra d’un pis o un negoci en un nucli urbà- sense esperar que la realitat hagi de doblegar-se als nostres designis particulars. Les festes i les tradicions són un element de cohesió de la nostra societat. Demanar-ne la supressió apel·lant egoistament a la pròpia calma només serveix per anar desgastant la vida comunitària i fomentar, així, una existència individual en paral·lel i aïllada.
3 
2 
