L’atzar ha volgut que les polèmiques de l’Hermitage al port i de l’ampliació de l’aeroport coincideixin a les portades dels diaris. De fet l’atzar ens ha fet un favor a tots, perquè poques oportunitats tindrem com aquesta per tenir un debat seriós i informat sobre el model de ciutat i de país que volem. I si a més de seriós i informat pot ser honest, bingo.
Començaré essent honest jo mateix: un servidor de vostès no està en contra del turisme, però sí que està en contra de més turisme. Si estiguéssim parlant d’indústria biomèdica, diria que en vull més. També vull més indústria audiovisual. I més indústria aeroespacial, més indústria farmacèutica, més (nova) indústria automobilística, més indústria d’energies renovables. De tot això en vull més, però de turisme no, perquè crec que d’això ja en tenim prou. El turisme és un sector inevitable, perquè Barcelona i Catalunya tenen uns atractius innegables i perquè si nosaltres tenim dret a visitar el món, el món també té dret a visitar-nos a nosaltres. Però que sigui inevitable no vol dir que ens interessi fomentar-lo i fer-lo créixer. Tots els estudis ho diuen: el turisme és un sector de baix valor afegit per a l’economia del país, de salaris baixos i que consumeix voraçment el paisatge rural i urbà. L’economista Miquel Puig, un senyor social-liberal i amb corbata, ho explica molt millor que no pas jo. A Barcelona, a més, expulsa els locals del centre urbà, pressiona a l’alça el preu de l’habitatge i despersonalitza la ciutat. Molta gent en viu, sí. Però amb quins salaris?
Al 2019, Catalunya va rebre 19 milions de turistes estrangers i 5 milions de la resta de l’estat. Total, 24 milions de visitants (font: Idescat). La primera pregunta que hauria de respondre qualsevol persona que vulgui intervenir honestament en aquest debat és: vostè, quants visitants vol? Vol passar dels 24 milions d’ara als 30, i després a 35, i després a 40 milions, amb tot el que això implica? Aleshores s’entén molt bé que vostè estigui a favor d’ampliar la capacitat de l’aeroport de Barcelona dels 55 milions de passatgers actuals als 80 milions, perquè l’aeroport és, de llarg, la principal via d’accés de turistes a Catalunya (14 dels 19 milions de turistes estrangers van arribar en avió l’any 2019). També s’entén molt bé que estigui en contra de cap mena de moratòria o de prohibició de creació de més places turístiques. Ja se sap que el turista no ve si no té assegurat un llit on dormir, per tant si volem més turistes hem de posar més llits.
Vostè, en canvi, vol quedar clavat en els 24 milions de visitants actuals perquè considera, com jo, que ja n’hi ha prou? Doncs em sap greu, però vostè ha d’estar en contra de l’ampliació de l’aeroport o ha d’estar a favor d’impedir per llei la creació de més llits, o de totes dues coses alhora. Perquè si passem de 55 a 80 milions de passatgers i a més seguim posant més llits, ja siguin d’hotel, d’apartament turístic o de càmping, simplement no ens quedarem clavats en els 24 milions de visitants, sinó que els acabarem doblant. Sigui coherent.
Hi ha encara una tercera possibilitat, i és que vostè no es vulgui quedar clavat en els 24 milions de turistes, sinó que en vulgui reduir progressivament la xifra, posem per cas a la meitat. Jo podria arribar a simpatitzar amb aquesta opció, però aleshores se m’hauria d’explicar en quant de temps es proposa fer aquesta transició, de quina manera i cap a quines activitats es recicla els treballadors del sector per garantir que no van a l’atur, i quin seria el cost per a les arques públiques de compensar els empresaris als quals caldria obligar a tancar els seus hotels, pisos turístics, etc. També voldria saber amb quina cobertura legal es podria fer tot això. Un polític que respongués amb solvència aquestes preguntes podria arribar a tenir el meu vot. De moment no n’he trobat cap.
Aquests dies des de les tribunes editorials se’ns està fent bullying als que no veiem gens clara l’ampliació del Prat. Que estem en contra de l’economia catalana, que volem matar de gana la gent, que sempre demanant inversions per a Catalunya i ara que n’arriba una no la volem, que estem en contra de tot, que sense ampliació no podran venir vols intercontinentals (que es veu que són els que en comptes de turistes porten alts directius de multinacionals), i que donem més valor als ànecs de la Ricarda que als llocs de treball. Als que estan dient aquestes coses, els recomano una lectura atenta d’aquest i aquest article de Miquel Puig al diari ARA, o d’aquest altre del catedràtic de Transport Francesc Robusté a l’ABC. És segur que l’ampliació de l’aeroport serà un grandíssim negoci per a AENA i per als empresaris turístics, però no està gens clar que ho sigui per a l’economia del país.
No, no estem en contra de l’economia. A l’inrevés, estem a favor de la modernització econòmica de Catalunya, de la reindustrialització del país, de generar i atraure activitat d’alt valor afegit, d’apostar per sectors de salaris mitjans més alts i de complir les lleis ambientals europees. I cap d’aquestes coses, absolutament cap, necessita la mastodòntica operació que proposa AENA al Prat. Per entendre-ho només cal ser una mica modern i sortir dels marcs mentals provincians heretats del franquisme. Desitjo que el nou govern de la Generalitat s’atreveixi a pensar diferent. (La setmana que ve parlarem de l’Hermitage, que en el fons és el mateix tema: el d’atrevir-se a pensar diferent).
33 
1 
