Espanya té molt poques possibilitats d’aconseguir l’entrega de Carles Puigdemont i la resta dels exiliats, però ha volgut demostrar que conserva el suport de l’Europa política, encara que hagi de ser a través d’un -limitat- 58 per cent dels europarlamentaris. Un percentatge raquític per a la diplomàcia d’un estat de les dimensions de l’espanyol, però que indica, de forma eloqüent, que l’estratègia espanyola de repressió sense negociació encara manté el suport del bloc central de la política europea. La pressió espanyola continua viva a Europa, que és l’efecte buscat. A més, la resposta, inevitablement, serà lenta, perquè dependrà dels tempos dels diversos nivells de la justícia europea.
En una altra zona del tauler, Madrid també ha activat les seves extensions territorials. La potència simbòlica del 52 per cent del vot independentista ha fet inviable l’objectiu prioritari de l’operació Illa, deixant els comuns en la defensa, patètica, d’un tripartit incompatible amb la repressió. Per això l’encàrrec de fer una oposició frontal a l’independentisme ha passat de Salvador Illa a Josep Sánchez Llibre, un professional de la política, lobbista clàssic a Madrid, que va haver-se de reacomodar després que un fastuós 1,73 per cent dels vots el deixés a l’atur en les eleccions espanyoles de 2015, darrere de Duran Lleida.
Sánchez llibre i Antoni Cañete han assumit el combat contra l’independentisme des d’una perspectiva pretesament econòmica, però evitant escrupolosament assumir la defensa dels interessos de la majoria del teixit empresarial català, molt perjudicat pel drenatge de recursos en favor del creixement desorbitat de Madrid. És aquí on l’independentisme haurà de generar discurs i lideratge i confrontar-los a la histèria -impostada i provinciana- del contenidor cremat.
115 
