Ser un bon dolent no és tasca fàcil: aplaudiments per a Mourinho. Davant dels qui es fixen només en si té raó o no, deixeu que em confessi admirador de l’estil malèfic, teatral, exagerat i quasi novel·lesc que fa servir l’entrenador del Madrid per a copsar tots els protagonismes. És un personatge perfecte, un gran Jack Nicholson (versió Joker), un gran Darth Vader, l’antiheroi que cau bé de tan dolent que és. No és Ponç Pilat, ni Salieri: és el marquès de Sade, és el pirata Barbaroja, és el Megazero. És poc ètic fer servir les càmeres com a recurs per a dissimular la impotència al camp de futbol? Potser sí: i què? És una guerra, i en una guerra s’hi val tot, i en Barça-Madrid no hi ha Convenció de Ginebra. No és un amistós ni és només futbol, i hi ha realitat (és clar que sí) fora del camp. Guardiola juga a ser el bo, i ho fa fantàsticament bé i sort que ens ha tocat a nosaltres, però s’ha d’admetre que Mou juga molt bé la carta oposada. El cantó fosc de la Força. Sap que té la partida perduda en termes de bondat, i per tant aposta per l’antítesi total, sense amagar-se’n però també sense pietat ni matisos. Mètode Stanivslasky total, integració plena en el personatge, fidelitat a una línia i a una màscara. I fer-ho bé, i saber fer ràbia, i saber provocar. Bravo.
Una altra cosa és si això és prou recomanable per als seus jugadors. Cristiano ja ha començat a semblar més àngel des que ha començat a discutir les instruccions de Satanàs, i l’afició madridista ja fins i tot ha començat a fer llàstima per la impotència que han traspuat les últimes setmanes i fins a l’eliminació de la Champions. Un dolent al capdavant de l’exèrcit desestabilitza el contrari, però al final també pot desestabilitzar els propis. Cal una causa en la qual poder-se identificar, uns valors on valgui la pena lluitar. Mou ha estat astut i ho fa bé, però corre aquest risc. Llucifer ha de ser dolent però també ha de ser eficient, no se li ha d’escapar la versemblança, la possibilitat de victòria. Si no, queda pitjor que malament: queda com el Pere Botero amb la cua entre cames. I cap nen no s’hi acosta. Ser un bon dolent, dels millors que he vist, té aquest preu injust.
