Mirades al CEO

"El discurs per prendre vots a ERC no pot ser el mateix que el discurs per evitar perdre’n cap al PDeCAT"

Una de les coses en què cal fixar-se primer quan es publica una enquesta són les dates del treball de camp. El del CEO que es va publicar ahir es va fer entre el 13 d’octubre i el 7 de novembre, just abans de l’inici de l’actual episodi de caos governamental que es viu a Catalunya. La humiliació als autònoms va ser els dies 8, 9 i 10 de novembre, i aquell escàndol s’ha encadenat amb la patètica crisi de la filtració de l’esborrany de la desescalada. No sabem si el propòsit d’esmena dels socis de govern és sincer o si el festival de punyalades continuarà fins al 14F amb nous i sagnants capítols d’autolesió gratuïta, però les condicions objectives no conviden a l’optimisme, perquè la combinació és explosiva: un govern de coalició sense autoritat presidencial, en precampanya electoral, i format pels dos partits que es disputen la victòria.

En qualsevol cas, la fotografia que ens deixa el CEO mereix comentari. Malgrat la improductivitat política d’aquesta legislatura, els partits independentistes mantenen i augmenten la seva majoria, tant en escons (70-76) com en percentatge de vot, fins al punt que superarien per primera vegada la barrera del 50%. Hipòtesi 1: malgrat no expressar-se de forma violenta, el conflicte és tan profund i tan real que el vot independentista es manté independentment de l’encert dels seus representants polítics. Hipòtesi 2: els dos únics partits (PSC-PSOE i Comuns-Podemos) que podrien arribar a formular una oferta política prou atractiva com perquè un percentatge del vot independentista canviés de vorera, no han sabut o volgut fer-ho fins ara. Malgrat que governen junts a Espanya i que mai tornaran a tenir el marge de maniobra que els dóna aquest poder, aparentment no tenen programa per a Catalunya diferent de continuar com fins ara. En aquestes condicions, cap independentista té cap incentiu per canviar de vot.

El CEO també mostra una redistribució important del vot unionista, amb la caiguda en picat de C’s, la pujada moderada del PSC i la forta irrupció de VOX. Aquesta última dada ha aixecat polseguera i serà un dels gran temes dels pròxims mesos. Caldrà filar molt prim en l’anàlisi d’això, i veure de quins barris i sector socials prové aquest vot. No és el mateix el vot a VOX de la plaça Artós o Pedralbes que el  de Ciutat Meridiana o als barris de Ponent de Tarragona. En el primer cas, estaríem davant d’un ultranacionalisme espanyol de dreta clàssica, contra el que poca cosa es pot fer. En el segon, hi entrarien en joc altres factors com el malestar per les condicions materials de vida, la competència laboral amb la nova immigració, el fracàs escolar i la manca d’expectatives, els dèficits de densitat associativa i cultura comunitària… és a dir, factors que es poden combatre amb polítiques públiques valentes.

El CEO d’ahir també és la primera enquesta des del trencament de JxCat que atorga possibilitats de representació al PDeCAT. Molt tímidament (2,4% del vot i 0-1 escons), però el partit on milita Artur Mas treu el cap per primera vegada vegada en una predicció demoscòpica. Caldrà veure si les pròximes setmanes la tendència es consolida o no, però si ho fa, JxCat es trobarà amb un dilema, perquè el discurs per prendre vots a ERC no pot ser el mateix que el discurs per evitar perdre’n cap al PDeCAT. Si l’objectiu és el primer, cal exhibir retòrica independentista i alimentar l’èpica del No Surrender, i si és el segon, cal mostrar-se com un partit que toca de peus a terra, té un model socioeconòmic concret i no renuncia al pragmatisme de la governació. Són discursos quasi antagònics, i en qualsevol cas molt difícils de compatibilitzar en una campanya electoral llarga de tres mesos com la que tenim per davant.

Finalment, crida l’atenció la resiliència d’ERC, que lidera les enquestes pràcticament de forma inalterable des de l’endemà de perdre les eleccions del 21D. Si no cometen errors, sobre el paper els republicans ho tenen tot per guanyar. Com a partit estan més estructurats sectorialment i territorial que cap altre. Ideològicament se situen exactament allà on és la majoria social: centre-esquerra sobiranista. Dels tres partits independentistes, és el que més s’assembla a la societat catalana, aplegant i donant protagonisme a perfils que abarquen diferents classes socials i orígens identitaris, de Maragall a Rufián, de Marta Rovira a Najat Driouech. És competitiu electoralment tant a les comarques més independentistes com a l’àrea metropolitana de Barcelona. És un actor principal de la política tant a Catalunya, on governa, com a Madrid, on els seus vots són imprescindibles. En definitiva, té sobre la taula tots els elements per esdevenir el partit hegemònic que somnia ser. Només ho pot esguerrar fent-se la traveta a ell mateix.

Comentaris

    Quitos 21/11/2020 11:52 am
    En definitiva, es el nuevo partido del peix al cove (aquello q antaño tanto criticó), la nueva CiU. Eso no tendría q ser malo en una situación normal, pero hoy hay presos políticos, exiliados y esta nueva CiU acepta q un órgano menor como la JEC pueda ningunear al president o el encargo dl supremo para q la propia mesa dl Parlament haga d censor, tal cual como un virrey. Los convergentes jamás cayeron tan bajo.
    Ramon 21/11/2020 12:45 pm
    ERC necessitaria un exorcisme. Estan totalment posseïts pel dimoni. Fixeu-vos com fins i tot en fan servir llurs eslògans: "Som el partit que més s'assembla a la societat catalana".
    Ramon 21/11/2020 12:48 pm
    L'eslògan de la sucursal sociata, que ells eren el partit que més s'assemblava a la societat catalana contenia un intencionat equívoc: comptaven com catalans els colons. Però almenys era cert, que tenien vot botifler i vot tavernari. En el cas d'ERC l'engany és doble, perquè d'immigrants només n'han captat la mitja dotzena d'aprofitats de Súmate a canvi de donar-los sous públics com mai no els haurien ni ensumat.
    Ramon 21/11/2020 12:50 pm
    En el fons, l'assumpció d'aquell eslògan sociata amaga un acte fallit: el calumnista en el fons no està pensant en ERC sinó en el tripartit. I és que la traïció d'ERC no data del 9N. El 9N només va fer-la visible. La traïció ve de vint anys enrere. De quan van ser posseïts pel maligne.
    Ramon 21/11/2020 12:51 pm
    Tot amb tot, els sabatots republicans ja faran prou si mantenen l'actual tercer lloc. Remember where you read it first.
    Ramon 21/11/2020 1:14 pm
    També totalment PSC (dir ERC (Sigles Usurpades) és dir PSC: estan posseïts), també totalment José Zaragoza, és aquesta visualització del PdCat. Això el Cuní també ho farà molt. Parlar, visualitzar, posar a l'aparador, llançar l'ham d'un PdCat que, mira per on, no serà "corruptgent" sinó l'hereu de "la bona gent de Convergència". Amb l'objectiu, obvi, de restar vots des de qualsevol posició a l'únic enemic real d'ERC, del tripartit, d'Espanya: Junts per Catalunya.
    Ramon 21/11/2020 1:16 pm
    Per cert, el nom "Junts per Catalunya" és tan bo, que els sicaris del tripartit a TV3 tenen ordre d'evitar-lo tant com els sigui possible. I per això en diuen "Juntspercat", "junters", "l'espai postconvergent" o, com per exemple quan no van tenir més remei que donar notícia de la constitució del partit -setena notícia d'aquell TN!-, "la dreta".
    carles 21/11/2020 1:21 pm
    Crec que és una reflexió bastant ajustada a la realitat però ja veurem com s'arriba al 14F perquè ERC i JCat estan fent molta pena.
    el verdugo del Cid 21/11/2020 2:34 pm
    La teva anàlisi és molt precisa. Ara cal que els indepes REALS, els que toquem de peus al terra -o sigui, que la volem de veritat, la independència- fem veure a tots aquests potencials botiflers amics d'aquest discurs fastigós i autonomista d'ERC que trencar les cadenes de ferro podrit tindrà un cost que cal pagar sí o sí, perquè des de més enllà de la franja de ponent ens arriba una ferum insuportable que, sincerament, millor ésser mort que espanyol.
    Fat Boy 21/11/2020 2:46 pm
    Ha, ha. Aixo es el Mon o el Pravda?.
    Victor 21/11/2020 4:41 pm
    ERC ho pot esguerrar demostrant incapacitat per Governar, ja sigui El Homrani, amb el autònoms la consellera Vergés que no escolta ningú o Pere Aragonés fent criaturades com marxar plantar una reunió COVID no se sap ben bé per aconseguir què.
    Estrijol 21/11/2020 4:50 pm
    A la Catalunya intel·ligent, segura de si mateixa, irredenta i orgullosa, només la pot representar JuntsXCat. La Catalunya més innoble, sempre covarda i funesta, ni en moments greus per la Nació com els actuals deixarà d’obeïr el partidet que des de sempre ha votat.
    Narcís ( . . . tra resolucions de TGUE, contra Grup de Treball de Detencions Arbitràries, contra organitzacions defensores de la justícia, contra . . . . . . . . JxCat guanyarà de carrer! ) 21/11/2020 8:00 pm
    Ras i curt : el PDeCAT, malgrat la presència del MHP Mas, no en prendrà cap de vot a JxCat ; i ERC , atès que la raó política o/i econòmica ja no existeix, tampoc, àdhuc els rebrà ! Ço és , després de tot allò fet per aquest estat contra les llibertats públiques, contra els drets fonamentals, contra nostres conciutadans ( compatriotes o no ), contra el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, contra mateixa Convenció Europea dels DDHH, con . . .
    Octubrista 21/11/2020 9:25 pm
    Senyor Voltas, no cal que s'escarrassi, que no ens la creiem l'enquesta del CIS; és més, penso que els sortirà el tret per la culata i l'intent de fer-nos creure que junts X Cat quedarà per sota del PSC i la Comuna Pudenta, encara augmentarà el vot per Junts. Això no vol dir que els resultats no permetin ERC fer el tripartit 2021, jo em temo que sí, que no ens en escaparem.
    Fringe 21/11/2020 9:51 pm
    Puigdemont guanyarà les eleccions. És el nostre president i guia a la foscor de la autonomia. S’està deixant la pell a Brusel.les per internacionalitzar la nostra causa. El que no el voti es un malparit.
    Ramon 21/11/2020 10:27 pm
    ERC ens ha tornat a dur al 39.
    Claudi 21/11/2020 11:23 pm
    Ja hi tornem a ser!. La convalescència, si és llarga, passa per recaigudes. L'últim paràgraf del seu article demostra el seu interès polític subjectivament equivocat. Ho sento per vostè Sr. Voltas.
    Ceballut 21/11/2020 11:29 pm
    No s'esforci senyor Voltas perquè l'enquesta no ens la creiem. Això sí: ens ha anat bé per confirmar que el partit que fa més por al PPSOEVOC'S és Junts X Cat. Si algun indepe despistat no sabia a qui votar, ara ja ho sap.
    Ramon 21/11/2020 11:50 pm
    És força plausible, que l'ensulsiada d'ERC vingui per la percepció que són uns sabatots integrals que no gestionarien bé ni una xurreria. I és una puta merda, que sigui així. Aquesta raó per no votar-los és evident, però hauria de ser secundària. La principal és la traïció.
    Pepet de Vallmanya 22/11/2020 1:17 am
    Sí,sí seguiu dient misses en gregorià , al Palmar de Troia ! Com el 21-D .... Ja no ho recordeu ?
    Cadascú fa els seu s números... 22/11/2020 10:25 am
    Fa temps que ja no considero la cúpula d'ERC com a part del independentisme.
    JordiP 22/11/2020 10:54 am
    Bé, és un bon pamflet publicitari, aquest article. Tanmateix, és una llàstima que, respecte a la independència, ERC practiqui l'"independentismus interruptus". I des de fa dies. Companys, la primera frase que va dir en entrar del balcó des de on va proclamar la Repúblic Catalana el set d'octubre de 1934 va ser: "Ara ja no podreu dir que no sóc independentista".
    Espectador 22/11/2020 6:25 pm
    Una consideració lateral: la gent que vota a Vox de la perifèria, per les raons que enumera. Se'n deixa una: són coma mínim simpatitzants dels fatxes. És així, i hem de comptar-hi. Per altra banda ERC pot guanyar les eleccions, però per a fer que? Això mateix que estan fent, suposo. I aixo té gaire recorregut? No li veig, la veritat
    Vergonya la dicotomia Erc/salut i JXC/diners que es va atrevir a fer a 3 24 22/11/2020 7:34 pm
    Quan és TRANSPARENT que la gestió inepte d'ERC a Salut ha costat vides. Quan un comentarista esdevé tan obcecadament contrari al sentit ètic, els seus comentaris passen a ser de guinyol.

Nou comentari