Si les acusacions al judici/farsa de l’1-O han mostrat un nivell del tot anàleg al dels testimonis de les forces armades, la Junta Electoral Central encara baixa un graó més. Al nivell d’un pati d’escola de primària o d’una ‘corrala’ de sarsuela. Després d’emprendre una croada contra el color groc, ara li toca al lèxic dels noticiaris i prohibeix l’ús d’algunes expressions invocant la necessitat de garantir la neutralitat dels espais públics. Amb això l’únic que fa és perpetrar la il·legalitat que diu combatre.
L’expressió terminantment prohibida és “presos polítics”. Tot i que ningú no estigui gaire segur de què és un pres polític, la JEC sap que els presos independentistes no ho són. Són presos que suposadament han compes un delicte de dret comú. Dir-ne “presos polítics” equival a justificar-los i mostra certa complicitat amb presumptes delinqüents i d’aquí que es prohibeixi.
Però no és així. Si s’accepta la prohibixió de fer servir “presos polítics” cal examinar les dues opcions de l’alternativa. La primera, referir-s’hi com “els presos”, és absurda perquè, en referir-se a tots els presos (milers), l’única maner d’assenyalar el subjecte és a través de la seva condició de polítics. Per tant, sempre que es digués “presos” es diria “presos polítics”, recordant que són aquells que estan presos precisament per lluitar contra prohibicions tan absurdes com aquesta. És una cosa tan absurda que només es podia ocórrer als de la JEC.
La segona, “polítics” presos, és moralment immunda, perquè posa al mateix nivell Zaplana o Rodrigo Rato i Oriol Junqueras o Jordi Cuixart i això clama al cel, aquell en què diuen que creuen els canalles que igualen justos i injustos.
Les dues eleccions són inadeqüades (una per absurda i l’altra per immoral) per a designar una circumstància política en unes eleccions polítiques. En definitiva, prohibir l’ús de l’expressió “presos polítics” no només no garanteix la neutralitat dels espais públics, en aquest cas audiovisuals, sinó que la destrueix a favor d’una opció unionista tan de partit com la independentista però molt més injusta, perquè es basa en l’abús de poder.
Una superstició típica dels cercles de la santeria, molt extesos per tot arreu, és que els mals desapareixen si no se’ls esmenta. Si es prohibeix parlar de presos polítics desapareixeran els presos polítics, almenys del discurs. I res és més fals. Allò que és necessari esmentar però està prohibit fer-ho rep molts altres noms. És com Déu que, per no tenir nom, els té tots, i tots senyalen el mateix: uns homes i dones privats arbitràriament de llibertat per les seves conviccions polítiques, Més que presos i preses polítiques són preses i presos de consciència.
L’episodi de la denúncia del PP del hashtag #FAQsPrisisPolíticsTV3 ja duu aquesta persecució més enllà dels límits de l’absurd. Denunciar l’expressió ‘prisis pilítics’ amb l’argument que és una variant inclosa a la primera prohibició obre la porta a que la propera notícia sobre l’impronunciable “presos polítics” parli de com “els cavallers templers” van anar a declarar o com “plutoni 239” es va queixar que li havien intervingut el correu. La performativitat del llenguatge depèn de contextos a vegades molt complicats i incomprensibles per als censors al servei del feixisme espanyol.
Res d’això no serà admissible per a l’ull i l’oïda de la JEC. Totes les metàfores quedaran prohibides. Això eqiuval a prohibir el llenguatge, a no ser que es digui a les coses com la JEC vol que se les anomeni. És a dir, a no ser que s’accepti l’obligació de dir polítics presos als presos polítics. Amb això queda clar que la prohibició duu també una imposició dictatorial partidista i gens neutral a força d’unionista.
En el fons, el que els membres de la JEC voldrien fer de bon grat, per raó d’ideologia i tarannà, no és garantir la neutralitat de l’espai públic en període electoral sinó suprimir les eleccions.
Sobretot a la colònia.
