Deixà dit Francesc Ferrer i Gironès al seu llibre La persecució política de la llengua catalana que “Els ciutadans de Catalunya hauríem de saber i tenir present que l’odi projectat contra el nostre idioma té uns orígens molt llunyans, com hem pogut veure en els documents que s’han pogut exhumar. Però els objectius de deixar-nos sense idioma i a la intempèrie cultural dissortadament encara ara tenen vigència” I encara ara, només cal repassar els mitjans espanyols i els diaris de sessions dels parlaments per adonar-nos que en Ferrer no es passava de frenada amb aquella afirmació. Algun dia algú haurà d’actualitzar amb el BOE a la mà, per cert, el llibre que recull totes les disposicions legals, governamentals i instruccions oficials als estats francès i espanyol que s’han dictat contra l’ús de la llengua catalana des de Lluís XIV i Felip V fins al 1985.
Perquè el BOE a partir de la transició és un compendi de decrets i de lleis en favor de l’obligatorietat del castellà arreu i de cap tipus o ben poca promoció i protecció del català. Avui hi ha hagut una filtració interessada del contingut d’una nova llei que aprovaria el Consell de Ministres espanyol demà dimarts que engruixiria aquesta llista del BOE. Un projecte de llei per enviar al Congrés dels Diputats de transposició de la Directiva Europea de serveis de comunicació audiovisual, fora de termini, malament i que no desaprofitaria l’oportunitat de deixar sense cap cobertura el català i la resta de llengües oficials minoritzades.
El futur de la producció audiovisual en català està en joc a Catalunya, amb una TV3 que ha de ser més i millor motor del sector audiovisual en català aquí i internacionalment i que no ho podrà ser si no es desencalla urgentment la renovació del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. que permeti redactar i aprovar un nou contracte programa a l’alçada de l’ambició i posteriorment consensuar àmpliament una nova Llei de l’audiovisual catalana. Però si demà el Consell de Ministres aprovés un avantprojecte com el que s’ha filtrat, ja podríem cantar-li les absoltes.
Per això cal actuar amb capacitat d’incidència des de Govern i parlaments per forçar que la llei espanyola obri possibilitats per al sector audiovisual català i la llengua catalana. El terreny de joc és aquí, però ara és imprescindible aturar la mena de transposició que tants actors polítics i econòmics estan dictant al govern Sánchez. Si no, no tindríem cap marge per garantir oferta audiovisual de qualitat i en quantitat en català, cap. Ni amb decrets llei d’urgència ni res. Cap. Res.
