La repressió espanyola treu credibilitat a la UE

Ho hem dit i advertit en múltiples ocasions. Sense anar més lluny, jo mateix els ho deia fa unes setmanes en un debat a la plenària de Brussel·les, al primer ministre portuguès, que té la presidència rotatòria del Consell, i a la presidenta Von der Leyen: La repressió de l’independentisme català per part de l’estat espanyol, amb presos polítics, exiliats i centenars de represaliats, no representa només una taca a la credibilitat d’aquest estat membre en tant que democràcia suposadament avançada on s’hi respectin els drets fonamentals. És també una taca per la credibilitat d’una Unió Europea que fins ara ha optat per empassar-se el relat espanyol i fer veure que en realitat tot plegat és un afer intern d’ordre públic i poca cosa més.

Res més lluny de la realitat, res d’afer intern, com de manera crua ha pogut comprovar fa pocs dies a Moscou l’Alt Representant per a la Política Exterior de la Unió, en Josep Borrell. Davant d’una reivindicació legítima com la de l’alliberament de l’opositor rus Navalny, el ministre d’Afers Exteriors rus, Lavrov, li retreu hàbilment la doble moral de la UE, mencionant el cas dels presos polítics catalans. Vosaltres també teniu presos polítics, li ve a dir sense dir-li explícitament, i nosaltres no ens hi posem. No us diem què heu de fer. Touché. Espanya no és Rússia, és clar, però un pres polític és un pres polític, aquí i a les antípodes. Les relacions entre la UE i Rússia passen per un moment delicat i d’això no ens n’hauríem d’alegrar. Però qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. No podem donar lliçons de democràcia a mig món si acceptem la repressió policial i judicial contra un moviment democràtic dins de la Unió.

Precisament perquè s’hi juga la seva credibilitat com a garant de democràcia i de drets fonamentals, la UE hauria de ser valenta a l’hora d’exigir a l’estat membre que la posa davant el mirall una solució política a un conflicte que és d’arrel democràtica. Hongria i Polònia generen maldecaps pel que fa a drets fonamentals a la UE, i gairebé tothom ho reconeix. Però Espanya també, malgrat que gairebé ningú ho vulgui dir obertament.

Amb la seva actitud amb el conflicte català, la UE dona el pretext perfecte a règims autoritaris de tot tipus a espolsar-se-la de sobre quan els exigeix respecte als drets fonamentals. De fet, ara ha estat Rússia però abans la Xina i Turquia ja han fet servir el silenci europeu sobre la repressió a Catalunya per justificar les seves derives autoritàries i posar en evidència les contradiccions de la Unió Europea. Un error de fons i persistent de la UE que, com a demòcrates catalans i europeus, ens entristeix.