Amb el canvi d’última hora de Miquel Iceta per Salvador Illa, sembla que finalment tots els partits catalans tenen ja el seu presidenciable. El dia 14 de febrer (o no, depèn del que es decideixi divendres que ve a la taula de partits), triarem entre cinc homes (Aragonès, Illa, Carrizosa, Fernández, Garriga) i quatre dones (Borràs, Albiach, Sabater i Chacón). Cal subratllar que el nostre sistema electoral no és presidencialista: es vota una llista de partit, no un president, i és després, que el Parlament constituït tria un com a president un dels 135 diputats. Aquest diputat ha d’obtenir majoria absoluta en primera votació, o bé majoria simple (més sís que nos) en segona votació. Tot i no ser un sistema presidencialista, però, des de sempre tots els partits han aclarit abans de començar quin és el seu candidat a president. Els ciutadans votem un partit, sí, però ho fem sabent quin president o presidenta ens proposa aquest partit. I aquesta dada és un dels vectors fonamentals de la decisió de vot.
Aquest cop, però, hi ha dubtes raonables sobre l’efectivitat real d’una candidata: Laura Borràs. Els seus rivals fins ara no havien burxat en aquest punt, i finalment ha estat una veterana periodista la que s’ha atrevit a assenyalar l’elefant dins de l’habitació. En una entrevista al número 3 de la llista de JxCat per Barcelona, Joan Canadell, Gemma Nierga fa una pregunta de gat vell: “si Laura Borràs és presidenta i és inhabilitada pel Tribunal Suprem, vostè no es presentaria (per substituir-la)?”. En la resposta, Canadell comença dient que no en té “cap intenció” però acaba afirmant: “(…) però també li dic que veurem què passa, si això passa, i veurem qui hi ha que vulgui ser-ho, i veurem qui pot ser-ho, i amb quin programa i amb quin projecte. Tot això està molt obert.” Acte seguit, torna a dir que no en té cap intenció. Hi ha hagut qui ha interpretat aquesta resposta com una negativa i qui hi ha vist una porta oberta.
Efectivament, els militants de JxCat han triat en primàries una candidata que hi ha un risc alt que, en cas de ser presidenta, duri molt poc en el seu càrrec. Borràs té pendent un judici al Tribunal Suprem per malversació, prevaricació i falsedat documental, delictes que presumptament hauria comès quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Diverses vegades els dirigents de JxCat, inclosa Borràs, han afirmat que “cap independentista pot tenir un judici just en el Tribunal Suprem”, de la qual cosa se’n dedueix que estan convençuts que Borràs serà inhabilitada malgrat ser, segons ells, innocent dels delictes de què se l’acusa. (Si el lector té interès a saber el que en penso d’aquest cas, ho vaig escriure en aquest article del mes de juny).
Així doncs, la pregunta de Gemma Nierga a Canadell és periodísticament pertinent. Què passa si Borràs és presidenta i es produeix una inhabilitació que JxCat dóna per segura? Qui és el candidat alternatiu del partit de Puigdemont? Si la cosa fos per estricte ordre de llista, efectivament li tocaria a Canadell, però és molt improbable que un candidat al qual se li pot atribuir terraplanisme històric (ha reconegut que finança el conspiranoic i anticientífic Institut Nova Història), simpatia amb el trumpisme (ha hagut d’esborrar tuits a corre-cuita) i xenofòbia classista (s’ha referit als catalans d’origen espanyol com a “colons” en un tuit de 2019), és improbable, dèiem, que un candidat amb aquest perfil pugui obtenir mai la confiança de les altres forces independentistes, ja que tant ERC com CUP es situen a les antípodes d’aquestes idees. Si no és Canadell, doncs, qui és el candidat? O el pla de JxCat és no proposar ningú “per dignitat”, com es va dir amb el cas Torra, i tornar a la provisionalitat que estem vivint? En qualsevol cas, la pregunta de Nierga és allà, sobre la taula, en espera de resposta.
39 
3 
