Està molt bé el teatre. És una activitat cultural amb una enorme rellevància històrica. Jo no hi vaig pas però sóc capaç de veure en perspectiva la importància que ha tingut en el desenvolupament cultural de la societat a occident. És a dir, malgrat que no és especialment rellevant avui en dia, el teatre ha configurat, en bona mesura, com pensem i creem cultura en el nostre entorn. També el cinema clàssic va marcar la manera de ser cultural i estètica de moltíssima gent i de grans creadors posteriors. Va perfilar-nos. Tots aquells artistes que han aportat la seva visió a la nostra cultura han estat dissenyats pel consum de creadors anteriors que han anat així modelant la nostra civilització. En aquesta cadena cultural hi ha un pas que és ignorat habitualment però que, paradoxalment, té una importància cultural magnífica: els videojocs.
No deixa de ser sorprenent la desconnexió titànica de molts artistes, cineastes i dramaturgs actuals d’una activitat cultural que està configurant els gustos estètics i narratius de milions de joves (i no tan joves) arreu del món. Només per aportar certa perspectiva pensem que el Fortnite, el joc de moda ara mateix, compta amb uns tres-cents milions d’usuaris a tot el món. Es calcula que ha aconseguit uns mil milions de dòlars de benefici i, recentment, els amos del joc han pagat al músic Travis Scott vint milions de dòlars perquè fes una actuació virtual en una partida. La xifra més alta que ha cobrat mai aquest cantant per un concert. Jocs com el Fortnite són representacions culturals molt més influents que els poemes de W.B. Yeats, el teatre de Valle-Inclán o el cinema d’Almodóvar i, malgrat això, seguim excloent els videojocs de l’acotat món de la cultura. Com si en comptes del coneixement compartit que ens uneix i ens defineix, la cultura fos una mena de secta que ens empeny a excloure les representacions més populars.
No només això, a banda de ser un referent estètic i narratiu de molt pes, els videojocs com el Fortnite han convertit els continguts culturals en vertaders productes de consum en comunitat. Durant la pandèmia, cap entreteniment ha funcionat com a lloc de trobada d’amics com els videojocs online. Moltes persones han seguit connectades de manera positiva als seus amics gràcies a compartir partides virtuals. Malgrat la mirada de desconfiança de molta gent, el Fortnite i els videojocs en general ja estan modificant el cinema que consumim. Més val ser conscients que la cultura del futur tindrà més a veure amb el que veiem a la Play Station que amb el que passa a les sales de teatre.
4 
1 
