La confrontació intel·ligent

"De pensar en petit no ens guanya ningú"

A voltes amb l’aniversari de la proclamació de la República -II- un seguit de batlle  d’ERC i Junts han tingut a bé posar banderes espanyoles tricolors en llurs balcons d’ajuntament. Es veu que si són republicanes no deuen ser tan espanyoles i, heus aquí, una nova i significativa paradoxa d’aquest mal dit independentisme que malda per desfer-se d’Espanya per després, com amb moltes parelles amb problemes, aplicar allò del “ni contigo, ni sin ti” que dirien els nostres veïns espanyols, monàrquics o republicans tant se val. Sona allò “d’antes roja que rota”? És el pragmatisme d’estat que aquí, els nostres polítics d’eterna minoria d’edat encara no han après i s’entesten en picabaralles absurdes car el projecte polític més enllà de la menjadora és inexistent per gràcia i fruïció dels unionistes.  

En aquest sentit, caldria de nou, car el poble no aprèn, no passar per alt que l’arribada de la República, una gran revetlla popular en paraules d’Ortega y Gasset, fou un intent de salvar la unitat d’un estat tocat de mort per la deixadesa reialista i amb molts i sensibles fronts oberts. El front o foc català, mai  extingit com bé explicava Cambó al foragitat rei, brillava amb llum pròpia i calia inventar-se quelcom per reconciliar les aspiracions catalanes dins “la nova Espanya” laica i republicana. I amb això que de la República catalana de Macià passàrem, com per art d’encanteri del sempre malèfic Marcel·lí Domingo, a la Generalitat. Un nou experiment d’obertura d’aigua dels pantans cap a les botes de vi de les aspiracions catalanes. Com que en el fons, com bé deia Unamuno, només ens importa l’estètica els espanyols ho revestiren d’un xic d’història i carrincloneria i ens encolomaren una institució que certament era més que el no-res monàrquic però, molt lluny del que podia aspirar el poble de Catalunya, majoritàriament seguidor de Macià i d’una independència o almenys d’una solució confederal.  

Salvant les distàncies temporals amb l’estat de les autonomies passà, si fa no fa, el mateix i les aspiracions catalanes sempre es veien rebaixades per noves aixecades de camisa o incompliments flagrants -honorar la paraula donada no és tradició dels estadistes espanyols- o amb decisions absurdes de la nostra part, o mal aconsellades, com amb el concert econòmic. Tot això, ve a tomb per la nova frase que vol fer forat i fortuna: la confrontació intel·ligent que predica i pregona Puigdemont i la seva encantada -amb les dues òbvies accepcions- gent. En realitat, si el que volem és definir acuradament l’estat de les coses amb Espanya, potser ens caldria més referir-nos a una confrontació, intranscendent, indolent, inexistent i sempre inintel·ligible. Bàsicament perquè com amb la Mesa de Diàleg, les estructures d’estat o amb l’ensulsiada del “ja som República” no hi ha déu a la terra -amb perdó de l’expressió- que les vegi i menys encara que les entengui. És una nova fugida cap endavant que hom espera que els catalanets de memòria de peix es tornin a empassar i així fins el dia del judici final. Aquí sí, confiem amb la justícia.   

És clar, després d’una derrota d’efectes metastàtics una confrontació intel·ligent exigiria, a banda d’una nova estratègia honesta i amb voluntat guanyadora, el recanvi dels líders perdedors i més encara d’uns líders que com es desprèn de les seves pròpies confessions “volien perdre” ja que cercaven un pacte d’estat i “anaven de “farol”. Entestar-se en ignorar aquest fet palesa una obstinació militant per la claudicació que és el suïcidi col·lectiu i, tal vegada, definitiu. És més, moure´s només en el terreny de la compassió exculpant aquests de tota responsabilitat política és elixir i antídot per un estat que surt clarament reforçat del pols català no materialitzat l’octubre del 2017 per una mescla de frivolitat, temeritat, covardia i certament traïdoria. Cap dels tres grans partits es salva d’aquest judici sever, el seu silenci i abandonament és complicitat amb l’estat que deien combatre. I l’argument de la violència val pel Xile del 73 o l’Argentina dels anys de plom i no pas per l’Espanya actual que si treuen els tancs som independents l’endemà.  

Només una societat avui malalta mancada d’autoestima i dignitat, com la catalana, pot tolerar semblants actes d’irresponsabilitat. Algun dia, en un judici espero no sumaríssim, Puigdemont i Junqueras ens hauran d’explicar per quin motiu l’octubre del 2017 renunciaren i renegaren de l’oferta de Charles Michel, llavors primer ministre belga i avui president de la UE, d’una mediació internacional. Potser el de Girona ja albirava reeditar la sociovergència a la diputació de Barcelona i el metropolità fer un nou tripartit amb socialistes i podemites amb l’Illa, l’Aragonès o el ximple útil que s’escaigui al capdavant. I és que de pensar en petit no ens guanya ningú.

Comentaris

    Joe 22/04/2021 10:46 am
    EXPEDIENTE ROYUELA.COM
    federalista 20/04/2021 12:21 pm
    jajajaj sou 4 dividits barallats jajaja quin fart de riure , ni en la vida de brian en fi, jo vaig a la tele a escoltar el meu president a l'exili, el gran albert boadella, i el seu ministre d'esports el gran guasch jajaja vosaltres teniu a torra i a fuigpelmont, jajajaj les comaparacions son odioses.
    Doctor Strangelove 19/04/2021 5:11 pm
    Marc, aquest no és el lloc, només hi ha "vestrussos", per exemple el retardat del Narcís, un pobre home sense feina, ni dona ni res, un misèries, i així. En lloc de viure la vida, fruir de l'amor, pensar que som aquí per alguna raó més enllà de quatre sonats, i que hi ha l'amor, aquest amor que ens fa diferents dels animals, això que bé del cor, que no té raciocini, però que és bonic, no com la hiperventilació que no té ni sentit ni cor ni res, només foscor. Pensem que es primavera i que alguns ens sentim estimats, i clar, quan sents això, que coi importa un tarat que es fot musclos i que no sap ni llegir, o un titella que parla d'ADN quan ell el té tan dolent! Vivim, estimem, ésser bells com nosaltres, si ho sou, és clar, i no veureu res més només allò que ens envolta, la proximitat, no pas arreglar el món, car això només ho fan els impotents, els que no poden ni arreglar casa seva! Doc.
      Gallofreu 19/04/2021 9:21 pm
      Booo amic Strangelove!!!
      Narcís 19/04/2021 6:20 pm
      Sembla mentida a hores d' ara no sàpigues espanya no et vulgui per català ( a partir d' aquí tot allò que ens fan és lògic ! ) ! PD : rateta meva .. els diners catalans , guaita per on, sí ( on s'ha vist més incoherència ! ) !Nota :i, què dir-ne, dels empresonats, exiliats i esquilmats .. això és un crim inqualificable ! Anotació al marge : si saps el que és la delinqüència .. sabràs el que és aquest estat !
    Narcís 19/04/2021 5:03 pm
    Menys escatainar i més respecte als votants , i sobretot , més claredat que no pas ofendre sense dir res o cap idea, cap iniciativa, cap eixida pro la llibertat de ca nostra ! PD : l' únic encantat ( de conèixer- se ) i encantat amb lletres buides amb missatge 0 .. no cal dir qui és !
    ciutadà 19/04/2021 8:36 am
    Inteligència i política son termes contradictoris.
    no has entendido nada paniaguado. 19/04/2021 8:11 am
    otro paniaguado de ERC, en el mejor de los casos desmemoriado , deberías leerte los documentos originales de Urkullu, y otros "intermediarios" sobre una "posible" negociación con madrid, todo fue MENTIRA , solo querían ganar tiempo para meter miedo/terror y colocar a sus leales "unionistas" en puestos clave , por ejemplo evitar a toda costa que la declaración de República Catalana no apareciera en DOGC tras su PROCLAMACION EL 27-O y una vez conseguido , detenciones y exilio. tanto el PNB , la CEE , mintieron , engañaron al Parlament . la lección está aprendida , NO se puede confiar mas en esa gente.
    115
    113
    Respon
    Ramon 19/04/2021 12:18 am
    No ens convé gens ni mica que Espanya sigui república.
    Octubrista 18/04/2021 10:06 pm
    Els alcaldes que van penjar la bandera republicana espanyola, si eren d'ERc van actuar en consonància amb la política del seu partit, els de JUNTS, o bé eren infiltrats o imbècils (també hi cap que fossin ambdues coses)
    55
    38
    Respon
    Boy Garantín 18/04/2021 7:58 pm
    Quina anàlisi més fluixeta del què havia de ser la II República. Era la reforma burgesa, que no la revolució, per desposseir els privilegis feudals de les oligarquies terratinents que seguien ostentant el poder amb la complicitat, entre altres, de la burgesia industrial catalana. Aquelles que la van boicotejar des de bon començament i acabar vencent a la guerra civil. La cosa no anava, ni va avui per molts, només de tricornis o barretines. El problema català era i segueix sent una peça més del puzle.
      fat boy 18/04/2021 11:25 pm
      Per si de cas tu, entre el tricorni i la barretina, veig que has triat el tricorni.
        Boy Garantín 19/04/2021 12:51 am
        Doncs no veus bé. La independència és ineludible però la qüestió és estructural, més enllà de pàtries, banderes. I sentiments.
          Ricard 19/04/2021 5:10 pm
          Serà la independencia del Sahara perquè la catalana amb aquests politics que tenim es perfectament eludible. De fet es impossible.
      Gornim 18/04/2021 9:32 pm
      Botifler. Ho entes això?
        Boy Garantín 19/04/2021 12:44 am
        No, no ho has entès
          Ray 19/04/2021 10:57 am
          de la banda unionista estant, veig l’indisoluble unitat de l’independentisme un pel “bajonera”

Nou comentari