Pablo Casado s’ha guanyat el lideratge de la dreta espanyola adreçant-se a “l’Espanya dels balcons”. Va resultar més creïble la seva al·lusió als milers de banderes que moltes famílies espanyoles van penjar contra l’independentisme català que no pas el vano amb la bandera espanyola que va exhibir Soraya Sáenz de Santamaría des del faristol. Balcons contra faristol. Les eleccions internes del PP s’han decantat per qui més èmfasi ha posat en l’exaltació del nacionalisme espanyol al carrer.
Però a aquesta aquesta subhasta interna cal afegir-hi la competició electoral que haurà d’afrontar Pablo Casado el pròxim mes de maig. Allà, el senyor dels balcons haurà de competir amb les enormes banderes de Ciutadans i Vox en una cursa on s’ho jugaran gairebé tot. No serà fàcil fer-se amb el lideratge d’un espanyolisme hipertrofiat i inflamat que, a més, se sent menystingut per la resta de democràcies europees. I tot plegat, com sempre, per culpa dels catalans.
En aquest context, el PSOE es tornarà a presentar com el mal menor respecte a un altre mal que aquesta vegada és molt i molt major. Pedro Sánchez jugarà a intimidar uns partits independentistes que correran un risc cert de ser il·legalitzats. Aquest és el panorama i aquesta és la necessitat d’unitat. La resta és perdre.
