Joseph i la vergonya europea

"Em pregunto quantes morts més calen perquè la Unió Europea, i els Estats que en formen part, facin un canvi en les polítiques migratòries"

El 2 de setembre del 2015 moria ofegat l’Aylan, un nen kurd de tres anys que fugia de la guerra Síria amb la seva mare i el seu germà, també morts en aquell naufragi a la costa turca. La seva foto a la platja ens va remoure enormement. Pantaló blau, samarreta vermella, vida que no s’ha viscut. A Europa, per primer cop, es va parlar de crisi dels refugiats. Es van discutir quotes i es van tancar fronteres. El continent dels drets humans esdevenia una fortalesa i la Mediterrània la frontera més mortífera del planeta. Des d’aquell 2015 hi han mort ofegades 15.380 persones, 804 enguany. El nostre mar d’estiu és una gran fossa comuna i els governs continuen sense fer-hi res.

En Joseph era un nadó de sis mesos que ha mort ofegat quan la pastera en què viatjava amb la seva mare s’ha partit en dos en algun punt entre Líbia i Itàlia. Dir-ne el nom és no voler oblidar les vides, les històries, les pors i els somnis d’aquells que s’atreveixen a embarcar en la precarietat. Vida i mort sense sentit al mar dels abandonats, que almenys no siguin anònims. Sort d’alguns fars en la foscor a qui agrair la llum i els rescats, com l’Open Arms.

Preguntem-nos què porta a una mare a emprendre un viatge així, perquè la desesperació del seu lament enregistrat en vídeo no es pot confinar. I lose my baby retronant un i altre cop a la consciència, amb un cor trencat d’impotència. Recordem-ho: ningú posa el seu fill en una pastera a no ser que l’aigua sigui més segura que la terra. Ràbia envers aquells que decideixen que no podem acollir, que casa nostra no pot ser també la seva.

Em pregunto com es pot dormir tranquil després d’escoltar el so d’un naufragi. Em pregunto quantes morts més calen perquè la Unió Europea, i els Estats que en formen part, facin un canvi en les polítiques migratòries. Em pregunto per què el govern més progressista de la història no només incompleix la seva promesa de tancar els CIE sinó que aposta per reobrir el d’Algesires. Em pregunto quant val una vida i si totes tenen el mateix preu. I no, no el tenen. El privilegi atzarós d’haver nascut en una riba determinada de la Mediterrània en marca el valor i fa que uns siguem persones i els altres només xifres que s’enfonsen.

Canàries. Quatre-cents vuitanta joves morts ofegats en només una setmana quan intentaven creuar l’Atlàntic des del Senegal. Ni rastre de noms, cognoms, il·lusions, plans de futur o persones que les estimaven. Més números. Em pregunto com ens afectaria això si a les notícies s’anunciés que el seu passaport és el mateix que el nostre. I els que arriben, amuntegats dormint als ports, sense assistència jurídica, fent cua sense saber-ho per ser deportats als seus països en vols d’Air Europa, la recent rescatada amb 475 milions de diner públic. Crit d’auxili canari, reacció inexistent des de Moncloa. La vergonya no té fi. Potser és hora de deixar de parlar de morts i començar a parlar d’assassinats.

Mentre esperem indignats, l’extrema dreta, des dels faristols parlamentaris i mediàtics, difon missatges xenòfobs aprofitant la crisi sanitària i econòmica que tenim aquí. El feixisme disfressat de populisme. La deshumanització de l’altre, del diferent, del que arriba. El discurs de la por en un món amb fronteres imposades, les administratives i les de classe. El sac de la indiferència que es va omplint en una societat autòmat que normalitza la mort i l’omissió de socors diària i sistèmica a les costes mediterrànies i atlàntiques. Si només ens mirem el melic, no veiem la magnitud del perill, ni de la tragèdia. Deixar morir és una forma de matar, la història ens ho hauria d’haver ensenyat.

Cultivar l’alteritat és un valor en desús en un món governat per la immediatesa, l’individualisme i la lògica capitalista. Revoltar-nos contra el patiment i la mort d’altri comença per canviar els números per noms, per escoltar les històries de vida i deixar així de contribuir a considerar-los mercaderia a la deriva. Xarxa. Comunitat. Família. Si nosaltres no som la seva veu davant els governs, el silenci del fons marí els continuarà engolint. Si ens guanya la indiferència, nosaltres no ens ofegarem, però ens marcirem com a persones.

Comentaris

    Jordi (Català i Suís) 12/11/2020 10:09 pm
    Fa potser 25 anys un amic senegalès musulmà em deia que al Senegal els líders musulmans havien intentat imposar la shariah argumentant que l'Islam era majoritari. Això era als 90. I m'explicava que la infecció feixista islamista ja havia assolit tot el país i els altres del nord d'Àfrica. Ell mateix tenia por per ell i la seva família a CH.
    Narcís ( .. saber majoria de delictes qui els fum i qual pitjor.. ! ) ( ocupi's -en del munt de veïns que són visibles o mateix amagats .. abans de dur més extrema pobresa !) 12/11/2020 10:17 pm
    Ras i curt : és obvi l' autora no sap el que passa molt proïsme : 1. sense treball ni cap font d' ingressos! 2. al carrer sense paret ni sostre que l' aixoplugui ! 3. sense menjar o alimentar-se tan sols un plat calent al dia, el mateix tots els dies ! 4. amb mals físics sense cap tractament/ deixat a sa sort àdhuc desdentada ! 5. explotat fins rebentar amb ingressos ni per sobreviure ! i 6. o persones grans sense mínims mitjans que la facin humana ! PD : a banda ..
    Fat Boy 13/11/2020 12:55 am
    Em podria dir quants refugiats sirians han estat acollits per l'Arabia Saudita, Kuwait o els Emirats Arabs?. I aixo que alla no es facil ofegar-se.
    LSO 13/11/2020 6:48 am
    No esperes de políticos bien pagados sensibilidad, cuando a ellos los mantienen en sus puestos la indiferencia de una sociedad enferma, son una minoría la gente con auténtica sensibilidad, que si que le golpea esas imágenes. Por cierto cuando estés en tv3 y hagas preguntas o comentarios incómodos, y la Melero reciba por el pinganillo que te corte, no olvides volver a retomar el hilo y acabar tu comentario, a mi me interesa tu opinión.
    vendetta 13/11/2020 8:24 am
    no volem acollir feu un referendum y veureu la resposta de la societat
    Narcís ( que síííí .. preparem 500/ 1.000 o més hotels i .. els mantinguin els pencaires humils i aturats ! )(i pel que fa a delictes d’un grapat, la vida és dura, i no sigui vós la .. víctima !) 13/11/2020 8:45 am
    A) Fart, cremat, de tant de farsant, fals, baliga-balaga, ' jugant' a moral/ ètica pel damunt de la resta per a sentir-se algú, per a amagar llurs complexes ! B) Desprengui's de llur status, despulli's de tot, romanent-se'n només de cèntims per a resistir 2 mesos en una pensió i .. busqui's feina si la troba ! C) Quan campi, intenti sobreviure, amb les butxaques buides ' tirada ' al carrer com si de rodamón tractés .. sabrà dos i dos quants fan !
    Lisa 13/11/2020 9:34 am
    Només desitjo que els responsables d'aquestes morts, d'aquesta desesperació, els que miren cap a una altra banda, els que venen armament a aquests països per alimentar guerres i les seves butxaques, tinguin la mateixa mort! És delicte d'odi? Teniu fills petits o néts? Doncs feu un exercici d'empatia i ja em direu si no penseu igual.
    Narcís ( .. de la immigració d' aquest estat ? ) ( a Orient .. no hi ha un munt de països rics fora mida? ) ( doncs res, posem-hi agència de viatges i .. fora despeses públiques de fronteres! ) 13/11/2020 10:22 am
    1. Com s' entén persones llunyanes d'allò més oposades a la política o cultura, costums i tradicions i, òbviament, llengua d' ací .. trien venir-hi ? 2. Si n'és per supervivència o, potser, pensar viure millor .. perquè duen sa manera de fer, entendre la vida, o mateixes creences i conviccions, que els hi ha dut a allunyar-se d'on eren ? 3. I, què dir-ne, de la delinqüència àdhuc sanguinària d' una fracció, per ventura, ha estat poca la rebuda ..
    Narcís ( la feina, la tasca, el manteniment àdhuc la inseguretat per a vosaltres .. i per a mi, la reconeixença .. distincions que res tenen a veure amb cap servei a Catalunya !) 13/11/2020 10:52 am
    Si em pogués informar l' autora : quins passos haig de fer, quins mitjans haig de tenir, quins requisits necessito . . així com de què viuré o de qui cobraré i pagaré cotitzacions . . si em dedico a recollir éssers humans que es llancen al mar de qualsevulla manera tot portant-los a ca nostra perquè us en feu càrrec mentre me'n torno a buscar-ne més ? PD : tot plegat , allò més semblant a deixar-vos-els ' plantats ' ( ja us ho fareu !) .. que jo me'n vaig !
    Carme 13/11/2020 2:01 pm
    Això tal com ho planteges com a periodista es molt maco, els únics que realment ajudaríem a aquesta gent seriem la gent que ja no tenim res, els que en tenen molts i a mes els que tenen el poder no els ajudaran pas. Ara a mes de fer demagògia em pots explicar si jo cobro 430 euros al mes i aquests moments cada vegada hi ha mes gent a l'atur com els podrem ajudar?
    Jordi (Català i Suís) 13/11/2020 5:36 pm
    He penjat comentaris on explico la UMMAH de l'Islam i com tots els grups islamistes empenyen llurs poblacions a emigrar a Europa per tal d'envaïr-la. A Brussel.les hi tenen un partit musulmà i un amic metge d'allà ens explicava que li deien que Ells acabarien guanyant perquè feien molts més fills. Tots aquest comentaris han estat censurats.
    Jordi (Català i Suís) 13/11/2020 5:39 pm
    Amagar la Realitat i ésser tou amb el Feixisme Islamisme acaba passant factura. Com esdevingué a Europa amb el Nazisme a qui se li va permetre tot: anexió d'Àustria, Bohèmia, Moràvia i els Sudets. En Chamberlain i la resta es baixaren els pantalons per tal d'apaivagar la Bèstia. Resultat: 50 milions de morts.
    goosse 13/11/2020 8:03 pm
    Hola Mireia, aprofitant l´espai, per si el llegeises, en linea dels darrers comentaris sobre la montanya i el seu us.....dir-t´he que : 1º-No estás obligada a parlar de tot, sempre 2º-Tingues en conta que si no millores el silenci, més val callar. Vale wapi ??
    Bot 13/11/2020 8:31 pm
    Fake
    Mesquin 14/11/2020 12:16 pm
    Mireia, òsca per ton article. N'i a que critican tas paraulas, mas cal tostemps mercejar lo monde que denóncian las injustícias. Baste que las vertats que remarcas capiten de bolegar lo còr dels qui jògan amb l'ultradrecha.
    Narcís ( agraït per acceptar-me la idea ! ) 14/11/2020 2:35 pm
    Acabo .. si l' autora no ha entès res .. " okupin " ( violin ) sa casa i/ o de llurs familiars àdhuc o sinó visqui envoltada d'' okupes ' ( violadors de domicili ) incívics, brètols i delinqüents així com tampoc seria sobrer se'ls emporti al seu poble ! PD : a sobre, no catalans .. i malgrat majoria pogués ser bona gent .. això no desfà que pugui ser !

Nou comentari