Un dels episodis més apassionants del procés que tinc el goig d’anar seguint des de la trinxera i amb motxilla a les espatlles és la consulta interna d’Unió. Un 14-J que té color d’IndyUnió. Un partit que ha estat dirigit per un animal polític de primer nivell com Josep Antoni Duran i Lleida i que sempre ha tingut l’habilitat d’incorporar indepes a les seves llistes. Només cal recordar que Toni Castellà va ser durant set anys els seu secretari d’Organització.
Que Duran hagi dirigit i salvat el partit amb una fiabilitat encomiable i un mestratge de cum laude no vol dir que se n’hagi convertit en propietari per usucapió. I ni molt menys dels seus principis fundacionals, ni de la seva idea de catalanisme fraternal ni de la seva història. Una història molt intensa. Tan intensa com el seu cos doctrinari.
Lluís Companys va expulsar Manuel Carrasco i Formiguera del grup de “minoria catalana” a Madrid. El va acusar de ser un independentista radical. Pau Romeva va patir les ires d’una societat excitada perquè defensava que la llei de Censos es quedés a Catalunya com a mostra de la sobirania de Catalunya. A Miquel Coll i Alentorn el van engarjolar set cops. Unió també va ser el primer partit que va orquestrar el que havia de ser primer atemptat efectiu contra Franco.
Unió també és el partit que el juliol de 1969 va signar amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC); Moviment Socialista de Catalunya (MSC); Front Nacional de Catalunya (FNC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) el Manifest “Al Poble de Catalunya”. El document era una autèntic memorial de crítiques a la designació de Joan Carles de Borbó com a successor de Franco. “El successor no serà el rei dels súbdits de l’Estat espanyol; serà el rei i el servidor de l’oligarquia, de la burocràcia sindical, de la part dels militars lligats a les formes feixistes del poder i dels estrats més reaccionaris del catolicisme espanyol”, es llegia al document signat pels democristians. “Els pobles bascos, gallecs i catalans seguiran oprimits”, afegia el manifest i continuava criticant “l’intent feixista de perpetuar el domini de l’oligarquia i l’explotació de l’home; de negar al ciutadà les més elementals llibertats i als pobles de l’Estat espanyol els seus drets, cridem a tot el poble de Catalunya, amant de la llibertat i els drets de l’home, a la lluita contra el feixisme de Franco o de qualsevol que el succeeixi en el camí de l’oprobi i l’esclavatge”. Segur que aquest diumenge els militants d’Unió faran memòria.
