El món independentista té una tendència natural a l’autodestrucció en els moments més crítics. A les portes d’unes eleccions que poden ser la darrera oportunitat de lluita per l’autodeterminació per a tota una generació, i malgrat que les enquestes apunten que el suport a la independència no només no és un suflé sinó que es reforça, ERC i JxCAT tornen a malbaratar aquest capital amb batusses de baixa volada. Una reunió convocada per un grup minoritari, Donec Perficiam, els ha servit d’excusa per continuar la guerra fratricida per l’hegemonia del sobiranisme. Certament, ni ERC –Rufián es fa fotos amb Vox- ni JxCAT –Josep Costa va assistir a la reunió sense saber qui estava convidat, però no la va abandonar en saber-ho- han de fer cap tracte amb partits d’extrema dreta. I no l’han fet. El seu rebuig a l’extrema dreta és nítid.
Dit això, la batussa absurda i artificial sobre qui flirteja amb l’extrema dreta no només ha desencadenat una disputa penosa entre dos partits que estan condemnats a entendre’s si veritablement lluiten per la independència i la república, sinó que ha permès a l’unionisme més ranci tornar a blanquejar Vox. Cs i PP han sortit en tromba a assenyalar tant JxCAT com ERC com a companys de viatge de l’extrema dreta independentista, absolutament irrellevant i residual a la societat catalana, i han tornat a posar en circulació la cantarella del nacionalisme identitari presumptament promogut pel Govern i les forces independentistes al Parlament.
Tot plegat, la tempesta perfecta perquè Vox no sembli tant el que és: un partit tòxic per a una democràcia que, si les enquestes no l’erren massa, entrarà al Parlament de Catalunya i acabarà d’assecar del tot l’oasi català Mentre l’independentisme segueix autodestruint-se, el constitucionalisme es fa fort i continua el procés de blanqueig de Vox, la presència del qual no incomoda ni l’esquerra ni la dreta, perquè tots treuen un rèdit de la seva existència.
1 
