Honestedat d’Esquerra i intel·ligència de Junts

"Sense decència i competència no hi ha independència possible"

Una nova setmana i continuem amb el serial amb rivets de culebrot que emana de les negociacions entre ERC i Junts. Hem dit tantes vegades que, com a poble, no ens mereixem semblant espectacle que, tal vegada, finalment haurem de convenir que és justament això el que ens mereixem, d’acord amb la nostra generalitzada i abusiva condescendència, acriticisme i permissivitat envers els nostres farsants i claudicants polítics. Si aquests havien de ser els líders dels nous partits en el país nou que deien voler fer, acabarem demanant que torni l’Aznar ja que contra ell i els seus, admetem-ho, es vivia molt bé. Les seves obsessions centralistes i dèries anticatalanes generaven una harmoniosa animadversió en forma de mesurat i controlat escàndol a l’estil d’una desafortunada actuació al Liceu. Un fet que accidentalment fornia, com si fos una fàbrica del període de la febre d’or, de nous independentistes a la causa catalanista. El sistema es qüestionava a les sobretaules, els diumenges de futbol i amb la nova moda de les manis i aquí qui dia passa any empeny i Sant Pancraç salut i feina.  

Rerum causas cognoscere, vell i bell adagi llatí que significa conèixer o ser conscient de les vertaderes causes que provoquen les coses. En prosa política catalana vol dir que el que es troba en joc avui, res té a veure amb l’interès general, el bé comú o la voluntat col·lectiva d’avançar vers la independència nacional; i molt, massa, en el manteniment i distribució d’uns càrrecs, menjadores en llenguatge planer, per pur i magre interès particular i partidista. A aquest poc o gens honorable fet, caldria afegir-hi que el vertader enemic no és Espanya ni els seus partits i si aquells que falsegen la realitat deshonoren i desvirtuen llur paraula jugant amb el sentiment d’un poble clarament enganyat, enutjat i desconcertat per la seva classe dirigent. És aquesta mateixa classe qui fa volar coloms en forma de promeses i expectatives, el caramel a la boca, per després engegar-ho tot a dida prèvia carrinclona i pueril apel·lació a una dita solidaritat que traspua rendició i victimisme. Així tan absurdament però efectiva, refermen la nostra comprensió en forma de mísera i inexplicable compassió. D’ambdues circumstàncies a la traïció hi transcorre un passatge ben subtil i insignificant. A cadascú el qualificatiu que consideri

Darrerament ens hem trobat amb dues crides dels dos grans partits del mal dit independentisme: d’una part, ERC reclama honestedat a Junts i Junts, per la seva part, reclama a ERC intel·ligència. Anem a pams; que Esquerra, el partit més sectari, ressentit i maniobrer de la política catalana que, ni gota, ha dubtat a negociar acords amb d’altres formacions, alguna no independentista, abans que tancar cap acord amb el seu soci principal alhora d’avançar vers la independència, parli i exigeixi honestedat té la mateixa credibilitat que si l’Al Capone ens diu que l’amoïna i el neguiteja la creixent inseguretat ciutadana. Faria riure si no fes plorar; De l’altra, Junts, el partit sense ideologia de Catalunya, que té la xocant “intel·ligència” d’oferir la presidència a canvi de la seva pròpia oposició, que ha renegat de tota l’herència positiva convergent que pels no iniciats hi era i a cabassos i que, per cert, és el poc que queda de pòsit o cabal positiu a la somorta i aviat enterrada Generalitat. Junts, emperò, no ha fet cap acte de contrició de tot allò pervers i perniciós del pujolisme: això és la falsedat, el victimisme, la manca de concreció i que en definitiva es resumeix en una màxima concloent: la pitjor corrupció és la de les idees, arran d’aquí s’esdevenen “les altres” com l’econòmica. Si a aquesta extraordinària barjaula -desori- hi afegim que són els desenfrenats de la CUP els qui diuen i volen posar pau i seny, comprendran que digui que aquesta Catalunya es troba massa lluny de Déu i massa a prop de polítics que honradesa, intel·ligència o seny no és que no en tinguin és que desconeixen el seu significat. Més aviat la nostrada Catalunya s’ha convertit en el gran laboratori global de les absurditats col·lectives i de l’irrealisme desmesurat i si volem república millor fer cap a Ikea. I és que sense decència i competència no hi ha independència possible. Quina sort que tenen els espanyols i els unionistes catalans, si jo fos d’ells hauria triat partits i polítics com “els nostres”. Deu ser una gran i greu coincidència; o potser, tot plegat és un càstig diví a una societat malalta, ufana i mancada de rumb i de valors.

Comentaris

    I és que sense indecència i incompetència no hi ha menjadora autonòmica del 155 possible 17/05/2021 6:43 pm
    ¿Què, grassonet, recercant de nou el pinso perdut, sigui llepant a qui sigui? Vinga, ànims, que qui suquet passa gambada empeny!
    ciutadà 17/05/2021 7:35 am
    La honestedat i la decència son l'antítesi dels partits polítics; aquests només miren els seu interes partidista i personal. I se'n surten, els ciutadans som tan ingénus i babaus que, despés de tot els que han fet i fan, enaca els fem confiança. I així ens va......
      David86 17/05/2021 6:19 pm
      Prou de retrets i insults entre independentistes!!!
        Sardana 18/05/2021 10:36 am
        David86 és que aquest és el tema diuen ser -independentistes- però en realitat no ho són...
    Narcís 16/05/2021 11:30 pm
    Això de dir malament d' ambdós partits per no mullar-s'hi . . no diu gaire de qui així escriu, ço és, els qualificatius fets a JxCs són fora de lloc per generalistes ! PD : tots hem de ser ensems, alhora, al unísono, junts, junts més que mai , tot plegat, pro Junts, Junts per Catalunya ( fos només per ser el Govern desallotjat per estat botxí que no pas pel poble, que no pas per la sobirania popular catalana ! ) !
    36
    41
    Respon
    Teresa 16/05/2021 9:50 pm
    Un partit dirigit per un senyor que diu, per una banda “que s’estima Espanya” i per l’altra que “no hi ha ningú més independentista que ell”, que sempre tenen la República a la boca sense especificar quina, però donant a entendre que és la República Catalana i l’endemà en Tardà es fa una foto embolicat amb la bandera republicana espanyola, que tenen al parlament dels espanyols un pinxo que menysté la llengua del país i, el pitjor de tot, que consideren el seu màxim enemic el President legítim de Catalunya, desposseït pel cop d’estat del 155, a qui Junqueras ja traïa sent vicepresident, un partit que menysté el resultat del referèndum del primer d’octubre, parlar de “honestedat” d’aquest partit ? De la majoria dels seus militants de base, segurament que sí, d’alguns dirigents podria ser, ja ho veurem
    295
    66
    Respon
      Ramon 17/05/2021 1:03 am
      Per part meva l'únic però al formidable comentari de Na Teresa és que jo no veig per enlloc cap petja d'aquesta suposada honestedat "de la majoria dels seus militants de base". La traïció d'ERC a Catalunya és catedralícia i tots bé que traguen. Jo més aviat crec que el militant que no està amorrat a menjadora és que aspira a estar-hi.
      84
      274
      Respon
      Maria 16/05/2021 10:18 pm
      Completament d'acord amb tot! I que els votants d'er s'ho empassin...
      107
      33
      Respon
    Maria 16/05/2021 9:29 pm
    No fiqui a tothom al mateix sac. ER és la vergonya de Catalunya i la deslleialtat personificada en Junqueras, Torrent i Aragonès. Per mi eleccions i a ER una puntada al cul i cap a casa.
    151
    46
    Respon
      Ramon 17/05/2021 1:06 am
      Junqueras, Torrent, Aragonès... i molts més! Però no Rufián. Rufián no és un traïdor. Rufián és espanyol.
    Article caòtic 16/05/2021 8:05 pm
    Vostè fa un article absurd i ple de bestieses. ERC va votar a favor de la presidenta del Parlament, i JxCAT no va donar suport a la investidura de Pere Aragonès. La gent està farta de les parides de Waterloo, ocupats en el robatori d'un cartell i bloquejant la formació del Govern. No és un problema de com ha negociat ERC, és que JxCAT és un guirigall, amb una direcció embogida.
    115
    214
    Respon
    Josimar 16/05/2021 7:35 pm
    Molt clar i català. Sense decència i competència no hi ha independència com diu en gafarot.
      Clata 17/05/2021 1:05 am
      Anàlisi ajustat del veterà partit erc. Desdibuixada visió de Junts totalment ustificada pel poc temps i les circumstàncies. Però pitjor que erc no poden ser. Sobretot si controlen les beneiteries d'en Batet o la Budó, erre d'altres.
      11
      17
      Respon
    Luisnomeacuerdo 16/05/2021 7:35 pm
    Marcos ya le estas dando al garrafón otra vez y eso no es nada serio entre un lazinazi que se precie.
      uno que vive en Tabarnia 17/05/2021 3:50 pm
      proute pena de se desmemoriat, es esser estupid

Nou comentari