Ho heu fet bé. No feu cas a ningú que us digui el contrari. Fa anys que ho feu bé. Quan us deien que l’Estatut havia de ser com li donava la santa gana al Tribunal Constitucional i, malgrat això, vau sortir al carrer. I quan us deien que no podíeu portar determinades pancartes i ho vau acceptar perquè el més important era estar tots junts. Vau acceptar totes les condicions perquè des del primer moment sabeu que la unitat és bàsica. Ho vau fer bé quan us agafàveu les mans per creuar Catalunya de punta a punta. Quan vau conseguir que, per primer cop, a Europa es sentís a parlar de nosaltres. Ho vau fer bé quan no us vau deixar intimidar per les primeres crítiques i insults i vau mantenir la manifestació any rere any. Ho heu fet bé demostrant el civisme, la pau i la convicció. Exhibint les vostres demandes sense pretendre imposar res a ningú. Intentant convèncer aquells que no us entenen. Integrant a tothom sense fer fora a ningú.
Ho heu fet bé (molt bé) manifestant-vos amb un somriure als llavis. Amb nens i avis i festa i cançons. Comprant les samarretes, inscrivint-vos al vostre tram i seguint disciplinadament les crides de l’organització. Ho feu molt bé pintant els carrers més grans de Barcelona de color vermell o groc. Ho feu tan bé que, l’última Diada, la policia va tancar l’espai aeri per evitar una foto espectacular, que és com una punyalada pel seu orgull colonial. Ho vau fer tan bé quan vau votar el 9-N… i mira que us van dir que era una costellada, que era ridícul, que era patètic i inútil… i vau votar. Us vau plantar davant d’ells un cop més. Vau somriure i vau exhibir la vostra determinació optimista i entusiasta. Un cop més. I ho vau fer molt bé l’1 d’octubre. Ho vau fer de manera tan valenta i orgullosa que tots els pobles de la Terra van sentir enveja i admiració. Sobretot aquell que va enviar la seva policia a pegar-vos com a animals salvatges. Tanta enveja van sentir que van omplir les furgones de banderes espanyoles per tapar la seva vergonya.
Ho heu fet molt bé. Anant a Madrid, sense por i amb l’honor intacte, perquè els espanyols no es pensin que ho hem deixat correr. Perquè vegin que ho tenim molt clar i que no podem fer ni un pas enrere. I només em surt de dins donar-vos les gràcies. Per totes aquestes coses. Per tanta energia i força. Per tanta convicció i amor per la llibertat i la justícia. Gràcies, de debò, a tots els qui manteniu el país dret i orgullós. A tots els qui feu el cor fort i us arronseu. Sempre amb l’orgull i l’alegria del qui sap que té raó. Ho heu fet molt bé. Ho feu molt bé. Ho fareu molt bé.
