Joan Lluís Lluís ens ofereix en la seva última novel.la una ucronia on el mataven i ara el govern del PSOE ha promès exhumar-lo, abans de les vacances. Francisco Franco torna si és que mai havia se n’havia anat. I això m’ha fet pensar en una novel.la que l’any 2011 es va convertir en un best-seller a Alemanya i que aquí, a Catalunya, en va arribar al cap de dos anys. Potser la recorden? Es titula “Ha tornat” i la va escriure Timur Vermes. L’argument: un Adolf Hitler desperta en un descampat de Berlín del 2011 i l’últim que recorda és esperant el final de la guerra des del seu bunker.
A partir d’aquí es descabdella una sàtira que deriva en una crítica a la societat i a la política actual que ens convindria rellegir. O millor encara. Proposo que inspirada en el seu argument fer un exercici semblant amb Franco. La literatura ens ha de fer pensar, la ficció ha de ser un eina per entendre i interpretar la realitat doncs, igual que va passar a Alemanya amb l’obra de Vermes fem-ho amb Franco. Posem-nos mans a l’obra.
Imaginem els operaris exhumant la tomba de Franco a Valle de los Caidos i davant la sorpresa de tot el país, no hi troben les restes del dictador. Mentrestant en un solar als afores de Madrid, a Valdebebas, en unes obres aturades per la crisi, desperta un tal Paco Franco. A partir d’aquí bastim un relat protagonitzat per una persona que va desaparèixer fa més de 40 anys, ens posem dins del seu cap, dins la seva ment,- d’aquí el títol de l’obra Francament,- i això ens permetrà entendre com s’enfronta al món actual.
En aquest context, com passava en la novel.la alemanya podem pensar que Adolf Hitler/Paco Franco no tindria altre remei que canviar i adonar-se que ja no són els temps del Reich/ de la dictadura franquista, i que els alemanys/els espanyols, i Europa en general, han canviat. Però vet-ho aquí que escolta qui vol escoltar, i entén el que vol entendre. I a vegades les coses sí que són el que semblen.I veien el panorama política i social Franco, com li passava a Hitler veu que no només ho va deixat tot lligat i ben lligat sinó que el seu llegat, les seves idees s’han instal.lat en indrets impensables. I per tant no es troba gens fora de lloc. Al contrari, el país que troba, li encanta perqué s’hi troba, hi té un lloc preferencial.En definitiva veu que en realitat i durant tot aquest temps que ha estat adormit no s’ha deixat mai de pensar francament.
