Donald Trump va prometre que drenaria el pantà de Washington. És a dir, que la seva presidència netejaria la capital de la nació de la corrupció acumulada en els centres de poder del país. Òbviament es tractava de paraules buides, pròpies d’una escenificació teatral, però Trump ho va dir perquè és conscient que el seu país està ple de patriotes. De persones que s’estimen tant la seva nació que són capaces de mobilitzar-se en contra dels empresaris i polítics que utilitzen la nació per enriquir-se. Als Estats Units (com a país democràtic), existeix la plena consciència del perill que representa el poder econòmic. Aquesta força més o menys oculta que pot convertir Washington en un pantà. Paral·lelament, bona part dels nord-americans confien en una premsa lliure, lleial als valors americans i fidel a la democràcia, que fiscalitza i denuncia els poders econòmics per acotar la seva força. Quan passa tot el contrari i una nació no és conscient de l’enorme pes dels empresaris a la política quotidiana i, a sobre, té una premsa servil i esclava de l’economia, el resultat és Espanya.
Tot el merder de Florentino és ideal per entendre l’horror conceptual que representa Espanya. El forat de misèria i males pràctiques en què està ficat aquest país. Per una banda descobrim les maneres absolutament immorals d’un dels homes més poderosos d’Espanya. Veiem sense filtres la seva mirada sobre el país i sobre la societat espanyola. Una mirada plena de superioritat, d’actituds venjatives, de set de control. Florentino parla obertament de controlar els mitjans de comunicació. No només els privats. En una de les converses reconeix que té un amic a Televisió Espanyola que és “de los nuestros” i per tant el tractarà bé. A més, fa referències suculentes a periodistes de renom com Antonio García Ferreras, de qui diu pràcticament que és un titella. Sí, el Ferreras, el baluard del periodisme lliure d’esquerres espanyol. I no oblidem que Florentino no és només el del Madrid, és també el de la plataforma Castor i el de mil i una operacions econòmiques més. Penseu que la seva influència a la premsa es limita al futbol?
És terrorífic que, al contrari que als Estats Units, a Espanya pràcticament no hi hagi consciència de l’enorme grau de corrupció, de manipulació i de misèria moral que hi ha a Madrid. És el súmmum que la premsa espanyola es posi les botes parlant de la corrupció valenciana, del narcotràfic gallec, dels ERES andalusos i Madrid quedi en una mena de parèntesis de corrupció assimptomàtica. I no parlo només dels polítics, sinó d’aquest poder ocult que les societats democràtiques tenen molt present: els empresaris. Tota aquesta colla de grans homes de negocis com Florentino que, sense cap vergonya, parlen obertament de col·locar a “los suyos” en teles i diaris de tot el país. Ara tot quadra. Ara tot està més clar. Ara entenem perquè grans empresaris poden fer i desfer sense la els espanyols siguin conscients de que existeix un problema estructural. És perfectament definidor del continuisme que representa el règim del 78. Que tot quedi igual, que el poder de debò segueixi manant i controlant a la premsa. Això sí, deixem que votin partits de dretes i d’esquerres incapaços de cap canvi rellevant.
