Posar-se a escriure sobre la pandèmia és un risc. Tothom està més que fart del tema. Per això, no m’enrotllo i vaig al gra. Aquest matí he parlat amb una metgessa de l’atenció primària i m’ha donat dues dades que són per flipar.
La primera: ahir divendres aquesta metgessa tenia assignades 63 persones a atendre, entre pacients presencials programats, presencials d’urgències, consultes en línia i trucades telefòniques. Suposant que en aquestes 8 hores no hagi d’anar ni un sol cop al lavabo, a efectes pràctics havia d’atendre una persona cada poc més de 6 minuts. Vuit hores. Sense parar ni per pixar. Per no parlar dels 20 minuts de descans per jornada recollits al conveni, que s’han convertit en un exotisme dels vells temps.
La segona: els rastrejadors de Ferrovial ningú sap on són ni ben bé que fan. Em diu aquesta metgessa que, per exemple, no és estrany trucar un “contacte” i que aquest contacte digui que “ja li han trucat”. Una trucada que no ha estat comunicada al CAP. I com que al CAP no es comunica la feina dels rastrejadors, fins i tot aquella que, en teoria, hauria d’haver estat feta per Ferrovial, s’ha de comprovar. Perquè, un altre, no és estrany que a aquella persona no li hagi trucat ningú. Doble feina per no res.
Aquesta setmana el focus ha estat posat en si s’havia de criticar més o menys, amb grans debats entre consellers i epidemiòlegs. M’agradaria que la setmana que ve algú trobés una estona per explicar-nos què pebrots estan fent exactament els rastrejadors de Ferrovial. M’agradaria que algú expliqués com és que com a societat hem d’assumir desenes de milions en pèrdues pel tancament dels bars i restaurants però no podem assumir que una infermera de l’atenció primària pugui fer la seva feina en condicions. No hauria estat més econòmic reforçar l’atenció primària que deixar sense feina milers i milers de persones a l’hostaleria? Hi ha algú que faci aquests càlculs a les conselleries, direccions generals, direccions territorials i unitats de no-sé-què?
Lamentablement, però, és molt probable que en comptes d’això, la setmana vinent el tema estrella serà la taxa d’ocupació de les UCI, que amb la seva saturació ens estarà indicant que la feina que s’havia de fer no s’ha fet. Per flipar.
