Des de fa molt de temps totes les enquestes indiquen que els hereus de Falange entraran al Parlament de Catalunya, un fet que no s’havia donat mai. No és una reacció conjuntural -i visceral- d’un unionisme social intimidat pel Primer d’Octubre, com podria ser l’acumulació de vots a favor de Ciutadans. No. Aquesta vegada es tracta d’una tria freda, convençuda. Si el CEO té raó, Vox obtindrà, de cop, uns espectaculats vuit diputats al Parlament, exactament els mateixos que l’actual grup parlamentari dels comuns. Una força política importantíssima que, a partir d’aquí, pot escampar la taca per totes les institucions catalanes, inclosos els ajuntaments.
Vox no és una casualitat. Ha estat legitimat, una i altra vegada, pel sistema institucional i polític de l’Estat espanyol. Els líders de Vox ens dedicaven un somriure a la fotografia del 8 d’octubre de 2017, amb PSC, Ciutadans i PP, quan es van manifestar, conjuntament, per la unitat d’Espanya. I, d’aleshores ençà, hem descobert les ramificacions i xarxes d’influència d’aquest partit postfalangista (que és la versió espanyola del feixisme i el nazisme) en les altes institucions de l’Estat, amb especial incidència en l’exèrcit espanyol, la policia, la Guàrdia Civil, els estaments judicials i, fins i tot, la proximitat del missatge de Felip de Borbó amb les posicions de l’extrema dreta espanyolista. Tenim un problema molt greu.
Tot i així, alguns partits independentistes, en especial ERC, s’han pres grans molèsties i una lupa per intentar trobar un feixista a les files pròpies. Diuen que n’han trobat, encara que ningú no els conegui. Diuen que hi són, encara que no se sàpiga on. Diuen, diuen, diuen…
En fi, que tothom sap on niuaran als feixistes: al Parlament. PSC i PP ja els coneixen, de manifestar-se junts. Ara se’ns presentaran a tots i no ens caldrà la lupa.
1 
