Els partidaris del sí al referèndum escocès van veure com el 18 de setembre del 2014 perdien pel 44,7% dels vots contra el 55,3% del Better together, davant dels arguments de la por, d’una suposada pèrdua de drets econòmics i socials en cas que guanyés la independència i del compromís britànic d’importants cessions de sobirania política i econòmica, que encara esperen. El govern escocès havia estat treballant durant la legislatura anterior un procés exemplar de pedagogia per posar arguments damunt la taula del per què de la necessitat de la independència d’Escòcia (el diàleg nacional) i va aconseguir en unes negociacions sense precedents pactar amb l’aleshores primer ministre de la Gran Bretanya, David Cameron, la data i la pregunta del referèndum.
Un dels arguments dels partidaris de quedar-se a la Gran Bretanya va ser l’aïllament internacional d’una Escòcia independent. Pocs mesos després, el Parlament britànic aprovava entre pugnes internes dels tories el marc normatiu per fer un referèndum del Brexit, que es va celebrar a finals de juny del 2016. A Escòcia el Brexit va perdre per més de 20 punts. En aquests moments la primera ministra britànica (partidària en el seu moment de romandre a la UE) està enfangada al Parlament britànic en la recerca d’una sortida “digna” a tot plegat i Nicola Sturgeon acaba d’anunciar el que avisava des del triomf del Bremain a Escòcia: la petició d’un segon referèndum d’autodeterminació abans del maig del 2021 en el cas que es materialitzi el Brexit, per evitar de sortir de la UE contra la seva voluntat. Sturgeon ha estat hàbil en l’enfocament dels arguments, en un moment de feblesa extrema dels tories ajudar a detenir el Brexit en tot el Regne Unit. Un 62% de favorables, almenys, al Bremain podrien avalar el sí en aquest segon referèndum, i una part dels partidaris del Brexit a Escòcia escaldats per l’incompliment dels compromisos anglesos de més autogovern podrien passar a engruixir les files del Yes Scotland.
Escòcia va perdre la seva independència l’any 1707, per una votació en el Parlament. Aquesta segona (tercera) oportunitat la guanyaran o la perdran a les urnes, amb més democràcia per resoldre els conflictes polítics.
