Un advocat, un exmosso d’esquadra (i quatre interessats més els pròxims dies) i el TSJC posen en escac i mat el Gabinet Jurídic Central, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Tècnic i el Consell Executiu del Govern de la Generalitat. Dit així sona fins i tot èpic: els contrapoders funcionen, David i Goliat ajunten els seus esforços per barrar el pas a les extralimitacions del poder executiu català. Però la cosa és que la suposada extralimitació és, immersos en una pandèmia esclatant, l’ajornament consensuat amb l’oposició parlamentària d’unes eleccions a una data concreta tres mesos i mig després per poder facilitar el dret a vot i garantir millor la salut pública i individual.
Es pot al·legar que aquest govern en funcions sense president i amb vicepresident en funcions no podia modificar l’automatisme legal que fixa la data d’eleccions o que els fonaments jurídics estan mal confegits, però l’exercici de transparència i de participació fet des del Govern amb els partits parlamentaris per compartir dades, el disseny de l’operatiu electoral i els pros i contres de cada decisió avalen al meu parer la decisió presa. Tots unànimement van acordar que calia endarrerir la data, una altra cosa és unanimitat sobre la data triada, però no sembla que aquest detall sigui la causa d’acceptar les cautelaríssimes.
L’existència i el funcionament dels contrapesos als poders d’un estat són garantia de salut democràtica, de respecte als drets i llibertats individuals i col·lectius, però que no es tinguin en compte des del poder judicial a l’hora d’acceptar o no un recurs d’un particular a l’endarreriment d’una data d’eleccions els elements ètics, d’equitat, de lògica i de sentit de la realitat i de la justícia amb què diuen que cal comprendre i aplicar les normes fa pensar en incapacitat d’aplicar el mínim sentit comú. Escac i mat al Govern des de dins i des de fora: com més aviat en tinguem un de nou, millor.
1 
9 
