Si us expliqués la següent paradoxa, benvolguts extraterrestres, no em creuríeu: hi ha una nació a la Terra –els Països Catalans– que durant la darrera dècada ha experimentat l’auge més important de la consciència nacional dels darrers tres segles. Una consciència col·lectiva forjada a partir de la lluita contra l’ocupació francoespanyola i les diverses formes d’opressió nacional que se’n deriven; entre d’altres, la defensa de la llengua catalana, que els estats ocupants malden per anorrear, en el seu afany assimilador. I ara agafeu-vos fort, perquè resulta que durant aquest mateix període aquesta nació està experimentant la davallada més gran de l’ús social de la llengua de tota la seva història

Però això no és tot, amics intergalàctics: l’increment de la consciència nacional s’ha traduït, com seria d’esperar, en la clarificació del programa polític de l’espai catalanista, amb l’adopció de l’independentisme de manera hegemònica al seu si; i, alhora, aquesta clarificació s’ha vist rubricada, electoralment, per un encadenament consecutiu de majories parlamentàries independentistes. Ara bé, el que semblaria menys previsible és que, durant aquests mateixos mandats, les polítiques lingüístiques en defensa del català s’han estancat i no han fet més que deteriorar-se.  Cosa que, al seu torn, sí que semblaria tenir un vincle de causalitat amb la reculada que pateix la llengua. 

La correlació entre la fortalesa d’una política lingüística i la fortalesa de la llengua que tracta de defensar és ben palesa. Perquè el que succeiria –com, de fet, succeeix– si abandonéssim el català a la seva sort, tal com defensa el darwinisme sociolingüístic d’obediència espanyolista, ja està escrit: diglòssia, substitució i extinció. En conseqüència, una intervenció pública decidida en defensa de la llengua no és opcional ni ajornable, sinó tothora necessària i urgent. I és que la nostra llengua –ja em dispensaran la intromissió al camp de la medicina– és com un malalt crònic que necessita respiració assistida i tota mena de cures diàries per mantenir les seves constants vitals. D’altra manera, la malaltia s’estendria i acabaria resultant terminal.

Amb tot plegat, sabem que l’única solució als mals que pateix la nostra llengua és que es doti d’un Estat independent que l’adopti com a pròpia. Tanmateix, a cap pacient a qui es vulgui curar se’l deixaria de tractar, bo i esperant que arribés la cura definitiva. I aquest és justament el problema que ha patit la política lingüística dels darrers temps: en comptes de cercar la salvació del català, sembla que se l’hagi donat per mort. Ja fos perquè les expectatives dipositades en la consecució imminent de la independència estaven molt esteses, ja fos perquè alguns van creure que una defensa sense complexos de la llengua podia debilitar les forces de l’independentisme. En qualsevol dels casos, el que ha quedat demostrat és que la llengua ha sortit més afeblida que no pas reforçada de la tebior de la política lingüística dels governs independentistes.   

No debades, l’ofensiva més flagrant contra la nostra llengua, en el seu baluard més vital, que és la immersió, s’ha donat ara. Quan la tebior ha arrelat, enmig de la travessa del desert estratègica, a tots els fronts de lluita del moviment independentista; quan les dinàmiques d’acció-reacció s’han vist estroncades, primer, per l’ofensiva repressiva de l’Estat; després, per la pèrdua de rumb de les forces polítiques; i, finalment, quan s’han vist esmorteïdes pels cants de sirena d’una taula de diàleg, així com d’uns percentatges paupèrrims de doblatge al català de les sèries de Netflix. Sens dubte, el règim ens ha fet escac, un escac a la llengua. Així és com els nostres propers moviments seran del tot determinants. 

No esperis salvacions supremes, canta la Internacional. Cal actuar immediatament. Tampoc no podem alienar la causa independentista de la causa de la nostra llengua: és ontològicament inconcebible. La llengua és la nostra pàtria, com deia Joan Fuster. Aquest nou embat espanyolista només pot esdevenir una nova oportunitat per reactivar el moviment d’alliberament nacional. Recordem la vaga indefinida de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears (2013) i fem-ne confluir l’esperit amb els aprenentatges del Primer d’Octubre (2017), així com de totes les mobilitzacions que hi van desembocar. Cal que movem fitxa urgentment, de nou, de manera unitària i massiva. Una urgència que fins i tot adverteixen els nostres amics marcians, que ens observen desconcertats.   

Comentaris

    Ja existeix Andorra Desembre 14, 2021 | 22:19
    No calen més nacions-estat independents per defensar l'andorrà, anomenat català per alguns catalans.
      Ricard Desembre 15, 2021 | 13:33
      Perquè es digui català a la nostra llengua cal un estat propi. OK, prenem nota.
    Narcís Desembre 14, 2021 | 23:09
    La llengua/ idioma/ llenguatge és el pensament, és el raonament, és el sentiment ( amb ses joies, ses tristeses i sos plors ), és la companyia, és la solitud, és ser un-a mateix-a .. és ser ton pare, és ser ta mare . . . qui pot oblidar sa mare ? PD : si no CATalà a CATalunya .. on ? Nota : són més de mil anys d' història .. amb sa supervivència, amb son gaudi, amb nostres comunicacions/ relacions, amb nostra literatura, amb nostre caràcter, amb nostre modus de ser i de fer, amb nostres vivències, amb nostres sofriments i brindis, amb nostres avantpassats, amb nostra . . . . . ànima ! Anotació al marge : però qui nassos és un ' violador de nostre territori ' així un delinqüent en forma d' estat, damunt, estat aliè, per enfonsar nostra existència tot obligant-nos a oblidar nostres estimats, estimats que ens donaren la vida . . quan som a ca pròpia ? Incidència : com és possible si hi havia ( o hi ha ) la llei de immersió .. majoria aclaparadora d' habitants de Catalunya ..no dominen aquesta nostra " eina d' amor " quan nosaltres sempre sí hem fet servir la seva àdhuc en relacions personals sempre o no obligatòries ?
    x Desembre 15, 2021 | 09:29
    Si hem de confiar en els nostres polítics estem venuts.
    albert Desembre 15, 2021 | 11:07
    L'única medicina pel català és convertir-lo en imprescindible per viure i treballar. IMPRECINDIBLE, vol dir tenir un sistema, respectuós dels drets, però basat en la persuasió cohercitiva. Quan els refractaris a vacunar-se se'ls ha advertit que no podrien fer determinades coses si no es vacunaven, s'han vacunat massivament. Centenars de milers de castellanoparlants, que en realitat no tenien res contra la llengua, però acompanyaven incoscienment una inèrcia (programada des del nacionalisme espanyol) mantenint-se en l'espanyol, han après a parlar català i l'han parlat sistematicament cada dia, per tal d' obternir una plaça de mestre, de funcionari, de policia, etc. ...
    Ricard Desembre 15, 2021 | 11:38
    La situació de l'aranès i del català és tan delicada que ni amb un estat propi la seva pervivència està garantida. Per tant imaginin si cal preservar un model immersiu en català a l'escola, i si cal fer de l'aranès i el català úniques llengües oficials.
    Estatotpagat Desembre 15, 2021 | 12:04
    Els marcians al·lucinàries escoltant els teus arguments. El català no té futur, és un idioma excloent.
    JordiP Desembre 15, 2021 | 12:11
    Els espanyols que van arribar els 50, 60 i següents, impel·lits per la gana, la manca de feina, l'enemiga dels capataços i la pressió dels cunyats guanyadors de la guerra civil va trobar un país destroçat, però dinàmic. Van trobar feina, van prosperar, van ascendir, van obrir negocis i van portar els seus fills a escola, cosa que els seus pares ells no van poder amb ells. Venien del camp i no portaven gaire formació prèvia. Però no eren tontets, és clar: Van veure que els encarregats, els caps de taller i els empresaris eren bàsicament catalòfons i van promoure l'ensenyament en català per tal que els seus fills adquiríssin una eina que els semblava indispensable per a escalar nivells en l'escala social.
    JordiP Desembre 15, 2021 | 12:14
    SEGUEIX: I així va ser: el fills i nets d'aquells homes desitjosos d'integrar-los ara són catalans, parlen català i ocupen llocs de responsabilitat a tot arreu. Però, és clar, ells no capten ara mateix la importància del català per a treballar i manar a Catalunya. Ja no cal lluitar en aquest sentit. Només faltava la pressiò dels 400.000 canals en castellà i la mala llet de la premsa mesetària, tan predominant a Catalunya. Mentre tant, els catalans no hem fet gaire pressió per la indispensabilitat de la llengua catalana en la vida diària. Això sembla haver quedat al càrrec dels catalans de comarques. Fa goig veure immigrants sahelians, escandinaus, eslaus o orientals moure's pels carrers d'Olot o Reus emprant un català digne d'en Pla. Això és el que els mesetaris i assimilats no poden tolerar. I aoxò és el que els catalans, de soca-rel o integrats, hem de promoure.
    Pera Ferrer Desembre 15, 2021 | 17:49
    Vivís en un poema, la lengua es un medio de comunicación, si el español se va a tomar viento y llega el esperanto, bienvenido sea, mi madre tiene nombre y apellidos y la querré hable en inglés o hable en castellano, y yo que soy bilingue me se expresar mis sentimientos en el idioma que toque. Todo esto es un pretexto retórico para poner la lengua a la máxima altura porque es vuestra principal arma, es una falta de respeto hacia la propia lengua usarla como arma política cuando la lengua siempre ha fluido y existido sin necesidad de ser protegida, y ha de protegerse porque es patrimonio pero cuando os dan la mano queréis el brazo y vuestra verdadera intención no es que perdure la lengua, es crear un estado, la lengua es solo la herramienta.
      Exacto Desembre 15, 2021 | 20:12
      Esto es asi. Es tan Obivio para mucha gente, pero a pesar de eso está muy bien recalcarlo porque hay gente muy crédula y candida. A las cosas hay que llamarlas por su nombre y decirlas como son por muy evidentes que a los demás nos puedan parecer.
    Tots som Turó del Drac Desembre 15, 2021 | 19:27
    Moure fitxa per la llengua i moure fitxa per la independència són dues cares d'una mateixa moneda, una cosa ajuda l'altra i sense l'una, l'altra va coixa. En la situació actual de traïció dels uns i desconcert de tots, el Consell per la República és l'únic organisme amb projecte independentista versemblant. Ens cal un Govern Provisional a l'exili que coordini la resistència a l'interior. Cal apuntar-se al Consell i cal plantar cara, en el dia a dia, en l'assumpte de la llengua, no canviant de llengua davant els inadaptats, no signant cap document ni acceptant factures que no siguin en català, fent boicot als establiments que no atenen en la llengua del país, tan establiments físics com botigues virtuals i evitant sempre que sigui possible els productes mal etiquetats. Compte aquestes festes amb els regals !
    LlunyDeCat Desembre 15, 2021 | 19:45
    L'única opció que tenen els Catalans del Sud dels Països Catalans abans d'assolir la Independència - que cal recordar-ho: és l'Expulsió dels Espanyols com els Algerians expulsaren els Francesos - és el Boicot Total a la llengua dels Espanyols, a llurs productes, llurs tvs, ràdios, llibres, revistes, etc. Aquesta és la via de l'alliberament. Però malhauradament sé que la majoria de Catalans no ho vol pas fer.
    La immersió lingüística és un frau pujolista Desembre 15, 2021 | 19:45
    El 1976 van començar a aparèixer les primeres escoles privades catalanes on l'aprenentatge en llengua materna era indiscutit i sostingut per tots els pedagogs com Marta Mata, impulsora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat on es donava molta importància a la llengua materna com a vehicle d’aprenentatge i, tot i que apostava per la immersió, pensava que calia implementar-la amb classes en castellà. La seva visió era completament humanista, d´aquí la seva idea d´estimar les llengües que s´ensenyen i on eren molt importants els continguts donats de manera natural, allunyats de mètodes memorístics i on el professorat havia de ser el millor preparat. Quan l'escola privada ja havia iniciat la immersió en català la pública encara no i això significava un greuge important per aquelles famílies de llengua materna castellana que no “gaudien” de les mateixes avantatges. De fet, la immersió es vendrà com un producte indispensable per a la necessària ascensió social de barris enters que creien que no sortien del seu estatus precisament per no dominar la llengua catalana. Un altre engany. Aina Moll, Directora general de Política Lingüística (1980-1988), va imposar, d'un dia per l'altre, un model d’escola pública catalana on no importa el que s’ensenya ni com s’ensenya, ni la formació del professorat, sempre que el català sigui emprat de manera única. Allò de “llengua pròpia” significava i significa “única llengua” i això no va ser entès en el seu moment; ara sí. Entre 7 i 14 mil docents se'n van anar de Catalunya, ocupant els seus càrrecs agraïts nacionalistes segons el model clientelar pujolista. Amb tot això Jordi Pujol, va començar a preparar els seus plans de consolidació del model educacional per a la “construcció nacional”, utilitzant la llengua com a instrument polític fins als nostres dies.
    ’única solució als mals que pateix la nostra llengua és que es doti d’un Estat independent que l’adopti com a pròpia. Desembre 15, 2021 | 19:50
    Que tomen nota a los que quieren ensacharles la base (con lengua materna y/o predileccion para desarrolarse en español). Por lo que contais todos vosotros (los defensores de la libertad y los derechos) les vais a dejar la "base" con un bebedero de patos... jojojo (eso si depues de que voten en la pseudo-excusa legal que no es un referefum sino un tramite necesario para no parecer lo que sois. Qué sois? ¿un poquito na cis? jojojo
    Vamos a ver criautura. Desembre 15, 2021 | 19:56
    El unico extra-terrestre, es decir que no tiene los pies en la tierra eres tu "benvolguts extraterrestres, no em creuríeu: hi ha una nació a la Terra –els Països Catalans– que durant la darrera dècada ha experimentat l’auge més important de la consciència nacional dels darrers tres segles. Una consciència col·lectiva forjada a partir de la lluita contra l’ocupació francoespanyola" Te recomiendo que salgas de casa de tu madre, de entrada al parque de abajo.. luego ya si te dejan solo que viajes un poco.
    Por cierto Roger. Desembre 15, 2021 | 20:00
    Te recomiendo te leas la ley de inmerision del tito jordi ¿Sabes que te puedes cambiar el apellido "castellanos" por, por ejemplo castelian, castelian i anos, anos i de malgrat asent, cast l'ano, etc cuestion de gusto e imaginacion?¿ Que pasa tus padres castellanos no te dejan? Ohhh pobret!

Nou comentari