Aquesta setmana s’ha sabut que la Policia Nacional va visitar dos cops la mesquita de Ripoll mesos abans dels atemptats de Barcelona i de Cambrils i va preguntar per l’imam Es Saty, el cervell dels atemptats. Ha estat en una compareixença del secretari de la mesquita a la Comissió parlamentària d’investigació dels atemptats. Quin vincle tenia Abdelbaki Es Satty amb els serveis secrets i d’intel·ligència de l’Estat espanyol? Que la Policia Nacional feia seguiment d’Es Saty queda confirmat; sabem que la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el CNI el van visitar en quatre ocasions a la presó de Castelló, on estava empresonat per tràfic de drogues, entre el 2012 i el 2014. Les raons de les visites a Castelló i a Ripoll? No les sabem, encara.
El que sí que sabem és que el director del CNI va negar inicialment que Es Saty fos confident seu i no en va donar explicacions immediates al Congrés, va trigar mesos a fer-ho. Que el centre estatal d’informació sobre terrorisme (CITCO) hauria d’haver tingut al dia els Mossos sobre l’imam, i no ho va fer. Que a Bèlgica era considerat un delinqüent perillós, però que aquí podia anar adoctrinant joves des de la seva posició d’imam (posició en què no hauria estat si a la mesquita de Ripoll la Policia Nacional els hagués informat en les diverses ocasions que van tenir de fer-ho dels seus antecedents policials, que l’inhabilitava per exercir d’imam). Per què?
El que sí que sabem és que PP, Cs i PSOE van bloquejar la comissió d’investigació al Congrés. I que Cs i PP es van abstenir en la votació de creació de la comissió al Parlament impulsada per JxCat, ERC i CUP amb l’argument que “l’independentisme volia atiar el conflicte”. Que qui té la representació popular vulgui investigar uns fets gravíssims no és transparència i revisió imprescindible d’actuacions dels serveis de seguretat i d’intel·ligència de l’Estat sinó “atiar el conflicte”. Potser aquesta és una de les respostes a tantes preguntes. I una de les raons més potents per investigar els fets amb tots els mitjans que puguin tenir a l’abast, per fer net.
