El Ministeri d’Universitats diu que vol reformar la llei d’universitats per acabar amb el problema dels coneguts com a falsos associats. El professor associat és un o una professional amb dedicació a temps parcial que només imparteix docència per transmetre el coneixement derivat de la seva pràctica professional. L’infrafinançament per a la recerca com podrien ser les beques i els contractes post-doc ha fet que moltes persones que aspiren a realitzar una carrera acadèmica a la universitat la facin simultaniejant un contracte de professor associat amb un altre treball sovint precari. Aquests són els falsos associats.
Les universitats catalanes hem d’estar més que agraïdes als professors associats que ara mateix són estructurals: sense ells simplement no podrien funcionar. És important, doncs, remarcar que el creixement del nombre de professors associats és conseqüència de l’ofec econòmic que les universitats patim des de fa anys.
El contingut dels esborranys de reforma de la llei d’universitats inclou dues parts diferenciades. Una manté una estructura de professorat funcionari i remet la regulació del professorat laboral a les comunitats autònomes, com passa ara. L’altra part està consagrada al procés d’estabilització dels professors associats. Es proposa la creació de contractes a temps complet de fins cinc anys durant els quals els falsos associats podrien assolir l’acreditació necessària per obtenir una plaça de professor permanent. El projecte de llei inclou també la reducció de la dedicació màxima del professorat associat a quatre hores de classe setmanals per evitar la creació d’una nova borsa de falsos associats. Aquest és un aspecte molt negatiu per a universitats com la Politècnica de Catalunya, que oferim molts graus amb un alt contingut professional. L’enginyer o l’arquitecte que transmet el seu coneixement professional a l’alumnat és imprescindible per mantenir la qualitat dels ensenyaments i facilitar la inserció laboral dels nous titulats.
Però no és possible resoldre un problema econòmic només amb una reforma legislativa i això el govern estatal i el de Catalunya ho saben. El ministeri encara no ha presentat la memòria econòmica que se li ha reclamat repetidament des de les organitzacions sindicals i des de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. Mentrestant, el sorprenentment llarg procés d’elaboració de la llei i les restriccions a la contractació de nou professorat només fan que la situació laboral de les universitats es continuï deteriorant.
Tots els actors del sistema sabem que es requereix un augment del finançament del sistema universitari. Cal doncs esperar a l’aprovació d’aquesta llei per començar a resoldre el problema dels professors associats? Amb l’actual llei d’universitats, amb un increment raonable i sostingut del finançament i relaxant les restriccions de contractació les universitats podríem millorar la situació econòmica, incrementar les beques i contractes post-doc i oferir places de professor a temps complet. D’aquesta manera es reduiria el nombre de professors associats, es recuperaria part del professorat perdut per jubilacions i es podria començar a corregir el cada cop més preocupant envelliment de les plantilles universitàries.
_____________________________________________________________
*Daniel Crespo és catedràtic de Física de la UPC i candidat a rector en els eleccions que tindran lloc el proper més de maig
