L’Audiència de Màlaga ha desestimat el recurs d’Elisa Mandillo, la dona malaguenya que va participar en una performance emulant una processó catòlica de Setmana Santa, i ha confirmat la sentència condemnatòria d’un jutjat penal de Màlaga per un delicte contra els sentiments religiosos. Mandillo va participar en els actes en commemoració del Vuit de Març de 2013 a Màlaga amb la interpretació de la “Muy Venerable Hermandad del Santo Coño Insumiso” i l’Asociación Española de Abogados Cristianos la va denunciar per un delicte d’ofensa als sentiments religiosos.
Els fonaments jurídics emprats per refermar la sentència són que la llibertat d’expressió té límits, els del respecte a la resta de drets constitucionals, i fixen què és adequat i què no dir o fer segons l’objectiu buscat amb l’exercici de la llibertat d’expressió. Que es pot defensar l’avortament i el pensament feminista sense escarnir el catolicisme ni els catòlics, vaja, i que és culpable. El respecte vetllat pel Codi Penal.
És gros que la resolució provisional d’aquest cas de la collita de denúncies inquisitorials de l’Asociación Española de Abogados Cristianos dels darrers anys difereixi tant de la resta d’actuacions judicials i de sentències. Al·lucinant. Brutal.
És gros que no tingui en compte els informes i recomanacions tant de la Comissió Europea com del Consell d’Europa de despenalització dels delictes de blasfèmia i de les ofenses sobre assumptes religiosos, la darrera més coneguda després dels atemptats contra el setmanari Charlie-Hebdo del 2015. És gros que encara existeixi un tipus com el de l’article 525 del Codi penal i que encara es faci cas a aquest col·lectiu “martell d’heretges” de l’Asociación Española de Abogados Cristianos que persegueix Elisa Mandillo i que ha perseguit Willy Toledo, les tres dones de la “procesión del coño insumiso”, Rita Maestre o la Dolors Miquel. En aquest darrer cas, per cert, el jutjat de Barcelona on va anar a parar la denúncia el va arxivar sense contemplacions. I va fer molt santament de fer-ho. Himen.