Ves per on, ha estat el Tribunal Constitucional qui ha donat el tret de sortida de la campanya electoral del 27 de setembre. No només això, sinó que aquells dotze delegats del PSOE i del PP que es fan dir magistrats han justificat, de manera rotunda, el caràcter plebiscitari de les pròximes eleccions. Madrid no deixa alternativa a intentar guanyar perquè perdre és el que hi ha ara.
Però per arribar a aquell diumenge de setembre encara queden tres mesos i, en política, això és molt de temps. CiU i ERC competeixen, bàsicament, per un mateix espai electoral i, a més, Artur Mas i Oriol Junqueras es juguen el lideratge a una sola carta. Per si fos poc, la CUP ha irromput com a nou actor polític, fins el punt de fer el sorpasso a ERC -i fins i tot a CiU- a molts municipis del país. La competència serà ferotge, inevitablement, però no pot ser deslleial perquè hi ha un projecte de futur que caldrà plantejar de forma immediata, si és que els resultats ho permeten.
A l’altra banda hi haurà un front unionista que vol configurar una minoria de bloqueig amb el suport de l’estat. I tota mena de pressions. Ahir el Tribunal Constitucional va escriure l’última ratlla del full que volem girar.
