Pasturant per les notícies trobo un relat d’aquells que podrien ser propis de la premsa de successos. Uns fets que sobten per la duresa i la profunditat de la desgràcia que descriu i que et fan reflexionar sobre els perills de la condició humana: “L’acusat d’assassinar un matrimoni veí dels seus pares clavant-los més de 140 punyalades ha declarat que en aquella època era ludòpata i que es va arribar a gastar uns 150.000€ dels seus pares.“
Com que des de 2004 tenia prohibit entrar a casinos i sales de joc, es passava “tot el dia” jugant a màquines escurabutxaques i s’hi gastava 1000€ diaris de mitjana. Segons ell, va obligar sa mare a vendre un pis per destinar els diners al joc. I no segueixo perquè la cosa és terrible.
Evidentment no tothom que juga esdevé ludòpata ni assassina ningú. Però sí que sabem que la ludopatia és una malaltia molt greu que causa molt patiment i desgràcies als que la sofreixen i al seu entorn. I per això mateix em deixa de pedra que vivint en una societat avançada i perfeccionista com la nostra, preocupada per coses com la transparència de les institucions i les marques comercials, que arriba a parlar en neutre per no semblar que fa discriminació de gènere, o que posa impostos especials fins i tot a les begudes amb sucre perquè no ens facin mal, a l’engegar la televisió ens envaeixin anuncis de cases jocs i apostes a tort i a dret.
Està prohibit anunciar tabac i begudes alcohòliques, l’etiquetatge dels aliments i les medecines està regulat fins al mil·límetre per directives europees… Però hi ha malvats que campen per lliure: les cases de joc on line ens assetgen i pressionen amb publicitat perquè juguem de la manera més fàcil, des de casa i sense control.
La cosa és greu, perquè segons un estudi de l’Associació Catalana d’Addiccions Socials el 45,3% dels anuncis de televisió s’emeten en horari infantil (de 6 a 22h) i si sou amants del futbol segur que recordeu la pressió a que ens sotmeten, abans i durant els partits. No és pas doncs estrany que aquesta associació adverteixi de l’augment de joves addictes al joc online: fa 30 anys la majoria de gent que atenien tenia entre 45 i 55 anys, i ara la mitjana d’edat ha baixat a franges de 25 a 35 anys.
La Televisió de Madrid (l’autonòmica, vull dir) ha estat la primera en prohibir-ho. Gomet verd! A Catalunya el Consell de l’Audiovisual i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya urgeixen a regular la publicitat d’apostes en línia, però sembla que per al Govern i legisladors és més important regular qui entra als locals de joc, que no pas que el joc entri a casa de tothom. Potser que s’ho repensin un mica…
