Segons Pablo Casado som com el Far West, “un lloc on no es compleix la llei” (per complir-la precisament no es pot aplicar la sentència del TSJC) i per això cal aplicar el 155 educatiu (fa anys que el PP ho desitja, i no paren d’intentar-ho, sigui amb la Llei Wert sigui amb la proposta de recentralitzar totes les competències educatives); i per això Pedro Sánchez ha de trencar i prescindir d’Esquerra Republicana com a socis a les Corts espanyoles. Dos ocells d’un tret, poder aconseguir desestabilitzar el Govern espanyol i guanyar terreny a Vox.
Qui vol recuperar terreny també hi ha vist una oportunitat d’or en el debat sobre la immersió lingüística és Ciutadans, que poua en els orígens i s’intenta fer lloc entre l’espai PSC-PP-Vox. Envoltats dels grupuscles que ha promogut i/o agombolat durant aquests darrers 15 anys (Asamblea por una Escuela Bilingüe, Societat Civil Catalana, S’Ha Acabat, Asociación por la Tolerancia, Impulso Ciudadano, Convivencia Cívica Catalana, Foro de Profesores, Llibertats, Hablamos Español, Espanya i Catalans, Universitaris per la Convivencia y Cataluña Suma) han fet una roda de premsa en què han trenat sense ni despentinar-se l’opressió nacionalista amb el 25% de castellà als centres educatius de Catalunya i la lluita per la llibertat i els drets que ells diuen que representen. Una manera barroera d’instrumentalització política per la supervivència, de muntar un Ulster per seguir sent-hi, de recuperar els 2,5 milions de vots que van perdre en els 7 mesos entre les dues darreres eleccions espanyoles o els 30 diputats que van deixar de tenir escó al Parlament de Catalunya el 2021.
Van perdent suports d’electors de centre conservador, uns i altres, a Catalunya. El problema seria que arrosseguessin el PSC cap a postulats lerrouxistes, quan aquest partit precisament ha estat durant tants anys garant de tot el contrari. A les mans de Salvador Illa, i de Pere Aragonès, està que no es perdi el consens sociopolític al voltant del català a Catalunya.
