L’advocat Jaume-Alonso Cuevillas s’ha deixat anar en una entrevista a Vilaweb i ha esmenat de dalt a baix la línea retorico-política de la formació a la qual pertany. Recentment escollit membre de la mesa del Parlament, Cuevillas contradiu les promeses electorals de Junts pràcticament en cada resposta al periodista Josep Casulleras, i abraça el discurs d’ERC en qüestions crucials del funcionament del Parlament i del propi procés. A continuació, algunes –només algunes– de les afirmacions de Cuevillas:
Sobre la DUI: “De vegades en les xerrades que faig em diuen ‘aixequeu la DUI d’una vegada’. Com vols que aixequem la DUI? Ja ens agradaria. Penses que, si la poguéssim aixecar, no ho hauríem fet, ja? Però és que no tenim la força per fer-ho”
Sobre les resolucions simbòliques al Parlament: “Sabem que si admetem a tràmit una proposta de resolució que tingui per objecte reprovar el rei o reafirmar el dret d’autodeterminació, immediatament la fiscalia es querellarà i acabarem inhabilitats. La meva opinió és que això no és una confrontació intel·ligent. Això és intentar resistir d’una manera testosterònica “ (…) “És que no podrem mantenir res, perquè durarem una bufada i l’endemà el Constitucional ho anul·larà, i no tindrà cap recorregut ” (…) “Hem de deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?”
Sobre la delegació de vot de Lluís Puig (Cuevillas n’és l’advocat, per cert): “Si els tribunals diuen que el vot del conseller Puig no val, no tindrem capacitat de fer res. I a la pròxima votació el vot de Lluís Puig no es podrà comptar. No tenim capacitat de resistència”.
Independentment de si es pensa que Cuevillas té raó o no, és un fet que aquests són la mena de posicionaments pels quals els juntaires van convertir la presidència de Roger Torrent en un martiri des de dins mateix de la mesa del Parlament, des del Palau de la Generalitat i des de les xarxes socials. L’expresident del Parlament, caricaturitzat sense pietat durant tres anys com la quintaessència de la genuflexió davant de l’estat, deu riure ara des de casa seva. O potser deu plorar.
De fet, Torrent només va ser una víctima més d’un mètode que ha donat molt rendiment polític, consistent a sembrar sistemàticament la sospita de rendició sobre el company de trinxera, de govern o de cel·la. Si defenses que la desobediència institucional només té sentit en una fase molt avançada del conflicte i com a cop de gràcia final, perquè si no és un escorxador de lideratges i de quadres, en realitat no estàs per la desobediència institucional en una fase avançada del conflicte i com a cop de gràcia final, sinó que ets un covard que no està disposat a jugar-se-la per la independència; si dius que vista l’experiència caldran majories molt àmplies per doblegar l’estat, no és que vulguis aconseguir majories àmplies per doblegar l’estat, sinó que vols dilatar el procés per poder escalfar la cadira autonòmica i cobrar la pagueta; si creus que l’independentisme no pot regalar la gestió del mentrestant a l’unionisme perquè un moviment polític no pot desconnectar mai de les necessitats immediates de la gent, en realitat no et preocupen les necessitats immediates de la gent, sinó que ets un autonomista; si una exiliada torna després de tres anys, no és perquè donades les acusacions que pesen contra ella ha arribat a la conclusió que pot ser més útil fent política des d’aquí que des de fora, sinó que és el primer pas d’un pacte de rendició del seu partit amb l’estat per desarticular l’estratègia de l’exili; si no veus clar el Consell per la República i creus que tal com està concebut no pot ser un òrgan de coordinació reconegut per tots els actors de l’independentisme, en realitat no vols un òrgan de coordinació reconegut per tots els actors, sinó que vols acabar amb el President legítim i fas el joc a l’estat. Sempre és un bon dia per sembrar la sospita, des del faristol del Parlament, des de twitter o des del FAQs. El club dels sospitosos és ben nodrit i cal abocar-hi fems sense descans.
L’estratègia potser ha estat un èxit particular per a qui l’ha dissenyat, perquè ha mantingut viu i cohesionat un espai polític que ha trobat en conceptes buits com dignitat o no surrender un pegament intern eficaç, però ha resultat catastròfica per al conjunt del moviment, perquè l’ha fet entrar en una espiral de toxicitat molt difícil d’aturar. Hi ha els que s’han rendit i els que no s’han rendit. És igual que els fets no avalin l’acusació perquè la línia ja ha estat traçada, i esborrar-la, fins i tot si hi ha voluntat de fer-ho, costarà moltíssim. Per això les declaracions de Cuevillas han generat tantíssima incomoditat en el món de Junts: perquè se surten violentament del guió. Perquè aquestes coses es poden pensar, però només les han de dir els altres, “els que s’han rendit”.
Tant de bo les paraules de Cuevillas siguin l’inici d’una nova fase on les línies divisòries tinguin a veure amb les diferències reals, no amb les fabricades. Si fos així, ja haurien valgut la pena els insults i desqualificacions que ha rebut aquests dies a les xarxes enmig del silenci dels seus companys de partit.
261 
41 
